Una nodrida representació de la vida social de Tarragona va acompanyar la família de Josep Anton Baixeras en els funerals que es van oficiar a la parròquia de Sant Joan.

L'alcalde en funcions Sergi de los Ríos; el delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives (Baixeras era advocat de professió) van ser presències destacades de les institucions tarragonines, a les quals es van afegir diversos regidors municipals, el director dels serveis territorials de Cultura, Adam Manyé, així com l'exalcalde Joan Miquel Nadal i els expresidents de la Diputació Josep Gomis i Joan Aregio. Del món de la cultura hi van ser presents Magí Sunyer, Marcel Pey, Jordi Jané i Gabriel Guasch. El poeta i nebot nét de Baixeras, Joan Duran, va llegir durant l'ofici el poema d'Espriu Assaig de càntic en el temple.

Josep Anton Baixeras acabava d'enllestir feia poc la revisió de Contes menestrals, un recull inèdit de narracions escrites ja fa temps i que Cossetània Edicions publicarà el mes que ve dins la col·lecció La Gent del Llamp. El també escriptor i professor de la URV, Magí Sunyer, que tenia una llarga relació d'amistat i de col·laboració literària amb Baixeras, i que ha prologat l'edició de Contes menestrals, va recordar ahir el narrador, dramaturg i traductor com un «home de la resistència cultural», alhora que destacava la seva faceta política (d'«esquerres però amb consens») i la personalitat afable i educada de l'escriptor.

La desaparició de Josep Anton Baixeras deixa un gran buit cultural i cívic a la ciutat de Tarragona. Autor d'una obra poc abundant quantitativament però d'estil molt personal i intens, la trajectòria literària de l'autor, nascut el 1927, consta d'una dotzena d'obres publicades, entre les quals hi ha els contes Perquè sí (1957) i Perquè no (premi Víctor Català 1959); les novel·les L'anell al dit (finalista del premi Sant Jordi 1963) i Les mares (1995); el recull d'articles Carnet tarragoní (1983), i les obres de teatre El mas dels Casaments (1994) i Narcís als llimbs (2003). La seva faceta de traductor inclou La fira de Plundersweilern, de Goethe, que va traduir amb Jordi Jané (1999), o El dia més foll, de Peter Turrini (2002).

Però Baixeras va invertir també bona part del seu temps en la política i la dinamització cultural. Així, amb l'ajut de Joan Triadú, va fundar Òmnium Cultural a Tarragona, del qual en va ser el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, en què va ser escollit senador per la demarcació de Tarragona. Va abandonar el càrrec a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, en les quals va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Tarragona com a independent adscrit a les llistes del PSUC.