Ahmed El Afia i Hakim Bassim són mediadors marroquins i exerceixen al Baix Penedès i al Tarragonès, respectivament. Ahmed explica: «És important saber com t'has d'explicar en funció del pacient que tens al davant, saber com li has d'entrar i quines tècniques de comunicació utilitzar» i Hakim considera que és important preguntar-se el «perquè» de les coses. Així, el primer cita com a exemple de quina manera van aconseguir que una dona musulmana diabètica i amb risc de quedar cega si no seguia el tractament i respectava una bona alimentació deixés de seguir el ramadà perquè li perjudicava la salut: «Vaig utilitzar frases de l'Alcorà perquè Déu no et castiga perquè no segueixis el ramadà en cas de malaltia». Ahmed utilitza, en certa manera, la picardia: en casos en què la dona té anèmia, en realitat has de parlar amb el marit, diu perquè «és aquest el que té el poder econòmic». Així, «li expliques que ha de comprar carn vermella, fruita seca... perquè és important per a la dona i li has de fer veure que ella és la més important de la casa i has de fer que la valori perquè compri l'alimentació que necessita».

Per a Hakim, l'essencial és preguntar el perquè d'una actitud determinada. I cita, per exemple, el fet que al Marroc els ginecòlegs són homes i, en canvi, aquí pot donar-se la situació que la dona no vulgui ser visitada per un home. A vegades és només per desconeixement i el mediador ha d'encarregar-se de trencar aquesta barrera.

La tasca del mediador comporta a vegades la traducció perquè hi ha persones que no entenen ni parlen el català ni el castellà i es fan acompanyar pels fills, que exerceixen de traductors. Tot i això, Ahmed diu que «hi ha metges que no es refien perquè poden causar problemes greus si els nens ho tradueixen al revés» i Hakim hi afegeix que per això és necessària la tasca del mediador format en salut que, a més, «és imparcial, no té cap implicació subjectiva amb el pacient i guarda la confidencialitat».