El cas de Pilar ha sortit a la llum pública per la reticència de la família Descharnes a informar la interessada dels resultats de les proves a les quals van animar-la a sotmetre's fa vuit mesos, tot i que, segons ha explicat a l'agència Efe el fill de qui va ser biògraf de Dalí, Nicolas Descharnes, el metge que va examinar les proves li havia comunitat «verbalment» que el resultat havia estat negatiu i que, per tant, «no existeix cap relació de parentiu entre aquesta dona i Salvador Dalí». En qualsevol cas, declara que si no ha enviat a la dona el document escrit d'aquest dictamen mèdic és perquè ell tampoc no l'ha rebut encara, i afegeix que el seu pare, Robert Descharnes, ja s'havia mostrat «molt escèptic» respecte a la suposada relació de Dalí amb la mare de la demandant.
Pilar, però, que al contrari assegura que quan Descharnes pare la va veure va exclamar «només et falta el bigoti», en al·lusió a la semblança que avalaria el parentesc, reclama els resultats materials d'aquest estudi. La seva advocada ja ha assegurat que independentment del que li comuniquin els Descharnes, «el pas següent serà demanar judicialment a l'Estat espanyol una altra prova de paternitat amb material genètic del pintor dipositat, presumptament, als centres hospitalaris on se'l va atendre quan estava malalt i, si cal, sol·licitar en últim extrem l'exhumació del cadàver». De fet, les mostres genètiques amb què Pilar ha pogut comparar a París el seu ADN amb el de Dalí procedeixen dels tubs de sèrum i d'alimentació parenteral que portava l'artista en plena agonia i que Descharnes va guardar un cop va ser mort, segons ha explicat l'advocada.
La gironina troba «sospitós» que s'hagi sotmès a dues proves de paternitat i que mai no hagi aconseguit que li lliurin els resultats, cosa que reforça més la seva convicció que podria ser filla de Dalí. La primera prova va sol·licitar-la fa més d'un any a un laboratori de San Sebastián de los Reyes, a Madrid, aportant restes de cabells i de pell que haurien quedat enganxades en una màscara mortuòria de guix que es va fer del rostre del pintor i a la qual Pilar va tenir accés per mitjans no aclarits. La dona explica que, tot i adjuntar a aquest material mostres genètiques d'ella mateixa i de la seva mare, el laboratori va considerar que era insuficient per fer l'anàlisi i li van retornar els diners. Va ser llavors, continua explicant, que va contactar amb el despatx de Robert Descharnes a París, i només va caldre que esmentés el nom de la seva mare i de les persones per a qui havia treballat de minyona a Cadaqués perquè la volguessin veure de seguida. L'entrevista es va celebrar el 6 de desembre del 2007, i va ser el mateix Nicolas Descharnes qui va facilitar-li el contacte amb un metge nord-americà especialista en ADN, Michael Rieders, perquè se sotmetés a les proves. A més de prendre-li mostres de pell i saliva, el metge va fer-li també una sèrie de fotografies per a l'estudi antropomètric. Pilar no entén que vuit mesos després encara no li hagin transmès els resultats, i menys quan van mostrar-se tan interessats com ella mateixa a fer les proves. En tot cas, afirma que ja no vol esperar més a saber qui és el seu pare.