Amb l'absència de Joan Saura, que era a Madrid per assistir a la reunió de la comissió mixta de transferències Estat-Generalitat, va ser el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, l'encarregat de transmetre al govern el desacord d'ICV amb el contingut del projecte de llei. Segons va explicar Maragall, va ser una intervenció breu, en què l'ecosocialista no va explicitar les raons concretes d'una negativa que no va impedir que el projecte s'aprovés igualment. És el primer cop en l'actual legislatura que Iniciativa no dóna suport a una llei aprovada per la resta de forces del govern, però no sembla que això hagi d'afectar l'estabilitat del tripartit. Almenys, així ho va assegurar Joan Saura des de Madrid. I l'agraïment d'Ernest Maragall a les aportacions dels seus socis ecosocialistes va restar tensió a una situació que tots plegats confien a reconduir a partir del setembre, quan s'iniciï la tramitació parlamentària de la LEC.

El camí no serà fàcil. Al rebuig ja manifestat pels principals sindicats de l'ensenyament (USTEC-STEs, CCOO i UGT), d'associacions de pares i mares i d'estudiants, s'hi va sumar ahir el de les patronals de les escoles concertades, que s'oposen a la normativa per raons diametralment oposades. Mentre que aquestes últimes mantenen que la llei no garanteix la gratuïtat del conjunt del sistema i posa traves a la llibertat d'elecció de centres per part de les famílies, el sentiment majoritari de la resta d'entitats és que manté l'aposta per una doble xarxa i no aposta d'una forma decidida pel sector públic. Tot un repte amb vista a la negociació. A la tarda, i per boca de la seva portaveu en temes d'educació, Dolors Camats, ICV es va tornar a oferir com a intermediari amb l'objectiu d'assolir el consens necessari.

MARAGALL, OPTIMISTA
Malgrat la cruesa del panorama, i poc després que diverses associacions d'estudiants escenifiquessin el seu rebuig al text a la plaça de Sant Jaume, el conseller Maragall va comparèixer al migdia plenament convençut de la importància del moment. «Avui és un gran dia per a Catalunya», va afirmar el conseller, per a qui el contingut de la LEC suposa «un dels primers grans desenvolupaments de l'Estatut». El conseller va tenir paraules d'agraïment per a totes les entitats que han participat activament en la discussió del projecte. I també per als partits. Especialment, per a CiU, de qui va destacar la «responsabilitat». Segons va assegurar, «el diàleg ha estat ric, però no fàcil» i ha permès redactar un text que va qualificar d'«exemplar». La tramitació parlamentària de la llei començarà al setembre i l'objectiu del govern és aprovar-la durant el primer trimestre de l'any per començar el curs 2009/2010 un desplegament que durarà vuit anys. El conseller es va mostrar disposat a explotar el màxim el diàleg per sumar suports a la LEC. Però també va ser taxatiu: «L'objectiu de la llei és satisfer el conjunt dels ciutadans, i no els interessos d'elements específics que no sempre coincideixen en les seves demandes.»

«INSUFICIENT», PER CIU
El principal partit de l'oposició va qualificar d'«insuficient» el contingut del projecte de llei, que «surt tocat» pel fet d'haver estat aprovat per «un govern trencat», tal com va definir-lo el portaveu adjunt de CiU. Josep Maria Pelegrí. Tot i agrair els elogis rebuts del conseller d'Educació, Pelegrí va assegurar que la federació no es conforma amb la redacció actual i que continuarà treballant per convertir la LEC «en una llei de país, no d'un partit». La diputada encarregada de qüestions educatives en la federació, Irene Rigau, va valorar que la llei reconegui «la realitat de Catalunya» pel que fa al paper de l'escola concertada, i que posi fi a «un debat estèril sobre el suposat enfrontament» amb l'escola pública.