Rosendo, de 38 anys, i Aurora, de 30, són dos agents dels Mossos d'Esquadra destinats al centre penitenciari de Quatre Camins (la Roca del Vallès). La seva feina no és gaire interessant. Es dediquen a traslladar presos amunt i avall, normalment a comissaries i jutjats, un treball poc agraït en què els malfactors sempre són els protagonistes i els agents passen desapercebuts. Des de dilluns, però, Rosendo i Aurora són herois i el seu anonimat ha caigut per sempre. Aquell dia van salvar la vida a un nadó de 24 dies que s'estava ofegant al mig d'un carrer de Granollers. La seva intervenció va ser vital de necessitat; si no hi haguessin intervingut, el nen hauria acabat mort amb tota probabilitat.

La història dels herois comença a dos quarts de dotze del migdia a Granollers. Feia pocs minuts que Rosendo i Aurora havien sortit de la comissaria de la ciutat en direcció al centre penitenciari de Quatre Camins, on havien de complir la seva feina diària. De sobte, però, uns crits a l'altura del número 80 del carrer Joan Prim de Granollers els van alertar. Les veus eren d'uns pares desesperats que explicaven que el seu fill, de només 24 dies, s'havia escanyat amb un medicament i s'estava ofegant sense remei. Quan els agents es van apropar van comprovar horroritzats que el petit estava vermell i gairebé no respirava.

COS TOT RÍGID I MORAT
Sense temps per perdre, els agents van carregar els pares i el nadó al cotxe policial i van enfilar el camí en direcció a l'hospital de Granollers. Al cap d'uns segons, però, el pare va anunciar entre llàgrimes que el seu fill ja no respirava. Els Mossos van aturar el cotxe i l'agent Aurora ho va comprovar. El petit tenia tot el cos rígid i totalment morat, senyal inequívoc que no li arribava aire. Malgrat tot, Aurora va aplicar a la criatura les maniobres de reanimament i, per un moment, va semblar que el nadó recobrava parcialment la consciència. Per això, agafant-se a aquesta esperança, els Mossos van tornar a engegar el cotxe i van traslladar el petit fins a un CAP de Granollers, on li van tornar a practicar les maniobres de reanimament. L'estat del nadó va millorar –ja respirava–, però havia de ser traslladat urgentment a l'hospital de Granollers, on l'acabarien de tractar. L'ambulància trigava molt, així que Rosendo i Aurora van decidir fer-se càrrec del trasllat del petit al centre hospitalari. Mentre l'atenien, el pare va explicar als agents que el seu fill s'havia ennuegat amb una substància que contenia ferro líquid, un medicament que la criatura s'havia de prendre perquè havia nascut de manera prematura als vuit mesos.

VOLIA PORTAR-LO EL PARE
Després, al cap d'una estona interminable, els facultatius de l'hospital de Granollers van anunciar que el petit ja estava recuperat. El pare del petit no cabia a la pell d'alegria. Va dir als agents que si no hagués estat per ells, el seu fill hauria mort, ja que pretenia portar-lo ell mateix a l'hospital de Granollers i, per distància, no li hauria donat temps. Mentre els deia això, els dos Mossos comunicaven al seu cap el que els acabava de passar. Segurament el devien sorprendre. «Que els pogués passar a una patrulla de seguretat ciutadana seria normal. Ara, que ens passi a nosaltres, que ens dediquem a fer trasllat de presos, és molt estrany», explica Rosendo. Tant ell com la seva companya Aurora van ser herois per un dia. I el nadó, que dilluns fa un mes, ha tornat a néixer de nou.