| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 27 de juliol de 2008 > Els directors de les escoles i instituts tindran el rang d'autoritat pública
El projecte de reforma educativa donarà més poder als equips directius en casos de conflicte a les aulesMARCEL BARRERA. Barcelona El projecte de la llei catalana d'educació (LEC) que aprovarà dimarts el govern català preveu en l'últim articulat que els directors de les escoles i els instituts siguin una autoritat pública, un reconeixement que fa anys que reclama l'Associació de Directius de l'Educació Pública de Catalunya (Axia) i que pel president de l'entitat, Carles Mata, és un «gest per començar a parlar de la professionalització» dels equips directius. El nou rang que tindran els directors també servirà per reforçar el paper dels equips directius dels centres educatius en situacions de conflicte a les aules i amb les famílies. L'exfiscal José María Mena ja va demanar a través d'una circular l'any 2006 que es consideressin els mestres com a autoritats públiques, al mateix nivell que els policies.
Quan el president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, va presentar al desembre de l'any 2007, ara fa mig any, el document Mesures per a la qualitat de l'educació a Catalunya i va demanar que es considerés la figura del mestre com una autoritat pública, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer unes sonades declaracions al Parlament en què va dir: «Catalunya no és el Bronx i no necessita xèrifs, calen directors democràtics.» Les declaracions, en què deia que el líder nacionalista veia la realitat «desenfocada», van ser molt comentades, i un grup de periodistes va regalar al conseller una placa de xèrif i un barret de vaquer. L'associació d'estudiants AJEC, en el marc d'aquesta polèmica, va criticar les propostes de CiU i va demanar que no confongués «autoritat amb autoritarisme». El debat sobre el rang que han de tenir els mestres no es va acabar de tancar, i, malgrat que en l'avantprojecte que es va presentar al novembre es va evitar abordar la qüestió, el projecte que es portarà a la taula del consell de govern i que anirà al Parlament per a l'aprovació preveu que els directors siguin reconeguts com a autoritats públiques. Per Carles Mata, director d'Axia, l'entitat que reuneix els directors d'escoles i instituts, si es confirma la notícia, la introducció d'aquest reconeixement «és un gest per començar a parlar de la professionalització dels equips directius». Mata destaca que amb aquests canvis els directors dels centres educatius s'equipararan als inspectors, que ja tenen la condició d'autoritat pública. El debat sobre quin reconeixement han de tenir els mestres el va obrir l'any 2006 el fiscal José María Mena, que, just abans de deixar el càrrec i en un curs en què es van fer públiques moltes agressions a docents, va enviar una circular en què demanava penes d'entre un i tres anys de presó en les agressions als mestres, d'acord amb l'article 501 del Codi Penal. Mena va demanar als fiscals que en els judicis es consideressin tots els docents com a autoritats públiques. El primer cas que va arribar a judici va ser el de l'agressió a una mestra de l'escola Eduard Marquina de Barcelona, que va acabar amb penes de presó per als seus agressors. Sembla evident que una vegada els directors siguin reconeguts com a autoritats públiques, com ho són els policies, tindran més poder en els casos de conflicte amb les famílies i també més seguretat, ja que el seu testimoni valdrà molt més del que val ara. D'altra banda, el projecte de llei de la LEC també preveu en l'apartat dedicat al professorat que es pugui nomenar tot un equip directiu sencer per a un centre i que es convoquin també places que formin part d'equips de suport a la direcció. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>ICV força alguns canvis en l'articulat de la llei >Els directors dels instituts i escoles tindran rang d'autoritat pública >Els directors dels instituts i escoles tindran rang d'autoritat pública |
 | |||
|