La plaça de Catalunya s'ha fet vella, i l'Ajuntament la vol posar al dia. Així ho recull el pla d'actuació municipal (PAM) 2007/2011, que fixa com un dels objectius estudiar durant aquest mandat la reforma de la plaça. Els responsables de l'àrea d'Urbanisme expliquen que encara no tenen cap esbós dibuixat sobre el que caldria fer a la plaça de Catalunya. Però sí que saben quins són els problemes generals que s'han de resoldre. La plaça data del 1929, i en aquell temps no es va preveure ni el gran volum de gent que la travessa cada dia ni la intensitat del trànsit que l'envolta. Seguint les pautes de les obres de l'Exposició Universal de Barcelona del 1929, com les de la plaça Espanya i Montjuïc, es va fer una gran plataforma circulada elevada amb pocs accessos amb escales i «protegida» del trànsit de la vida ciutadana per un petit mur. Avui, aquesta separació crea a l'interior de la plaça petits espais desaprofitats, ombrívols, fins i tot poc segurs, que no s'adiuen amb l'ús intens que té aquest sector de Barcelona.

Fonts d'Urbanisme han explicat a aquest diari que la futura reforma de la plaça de Catalunya tindrà com a objectiu resoldre aquestes situacions, eliminar barreres arquitectòniques amb la col·locació de rampes al costat o al lloc de les escales, replantejar els subterranis i els accessos, millorar els itineraris dels vianants i, en definitiva, posar-la al dia per a les funcionalitats que requerix un espai públic d'ús intens al cor d'una metròpoli del segle XXI.

MODERNITZAR LA PLAÇA AMB RESPECTE PEL PASSAT
La modernització de la plaça passarà, doncs, per retocs que alteraran la configura d'alguns elements de la plaça. El consistori encara no sap exactament quants elements ni de quina manera canviaran, però sí que sap que s'està a punt d'obrir la caixa dels trons d'un intens debat ciutadà, com ja ha passat en dècades anteriors amb la configuració de la plaça i dels edificis, tots singulars, que l'envolten. Per això, des de l'àrea d'Urbanisme, s'adverteix que l'objectiu no és alterar, més enllà del que sigui necessari, el disseny actual de la plaça, sinó simplement «adequar-lo i readaptar-lo als nous temps». Això implica no canviar l'estrella central de la plaça, la forma central del conjunt central o les fonts monumentals del sector nord de la plaça, tan característiques del moment en què es va construir la plaça actual, el 1929, coincidint amb l'Exposició Internacional i la construcció de les fonts i els palaus de Montjuïc.

L'Ajuntament, al contrari que en altres places de la ciutat, descarta tocar la trama viària que envolta la plaça per donar encara més espai als vianants. Es tracta d'artèries d'entrada i sortida del nucli central de la ciutat amb un trànsit intens i de difícil reconducció cap a altres sectors pròxims, de manera que l'Ajuntament no es planteja, de moment, tocar-los. Les àrees de vianants es consideren suficients, si bé l'Ajuntament es planteja que cal millorar els accessos i els itineraris.

DE CENTRE FINANCER A CENTRE TURÍSTIC
La reforma de la plaça va en consonància amb els canvis que hi ha hagut en aquestes dues últimes dècades al centre neuràlgic de la plaça. La plaça va ser durant molts anys el centre financer i comercial de Barcelona; però els negocis i els bancs s'han traslladat, els centres comercials, com ara l'FNAC i el Corte Inglés, són cada cop més centres d'oci d'ús intens a totes hores, i els usos de la plaça són cada cop més turístics i d'oci d'activitat econòmica. Els jardinets noucentistes de les fonts són des de fa uns anys el lloc on fer la migdiada d'alguns turistes cansats de ramblejar, i els bancs del perímetre de la plaça són refugi de noctàmbuls que no troben el camí de tornada a la pensió. De fet, alguns dels edificis que abans eren poderosos, ara fa anys que són buits, en espera que s'hi facin hotels. És per això que l'Ajuntament s'ha plantejat la necessitat de reconfigurar la plaça un segle després sense canviar-ne gaire l'aspecte. Els responsables d'Urbanisme confien que trobaran la fórmula aquest mandat.