Poques vegades un enderroc ha aixecat tanta expectació ni ha estat tan celebrat. Un centenar de veïns van seguir ahir l'inici de l'enderroc de l'edifici que el franquisme va annexionar a la Casa Bloc. Tal com va avançar aquest diari el 29 de juny passat, aquest esperat enderroc finalment es materialitza, i és rebut amb satisfacció pels veïns: «Quan ens ho arreglin, encara estarem més contents», va remarcar Montserrat Carrasco, l'actual presidenta de la comunitat de veïns. La fundadora de la comunitat, Carmen Castillo, que durant anys va capitanejar la reclamació de suprimir el bloc fantasma, destacava també els beneficis d'eliminar «aquest pegat». Alguns veïns contemplaven emocionats els primers treballs de la màquina.

L'aterrament total de l'edifici durarà poc més d'una setmana. La resta de treballs serviran per condicionar les xarxes, i després rehabilitar l'espai, que s'integrarà al jardí interior ja existent. Aquest enderroc significa que el conjunt de la Casa Bloc, situat al passeig Torras i Bages de Sant Andreu, torna a ser tal com va ser dissenyat. Fins ara aquest pegat franquista envaïa la zona d'ús comú prevista en el projecte inicial. El cost de tirar-lo a terra és de 304.806 euros.

INTERPRETAR EL GATPAC
Com que això s'havia convertit en una història de mai acabar, ahir, en fer-se realitat l'acte formal d'inici d'enderroc, hi eren presents el conseller d'Habitatge, Francesc Baltasar, i la regidora del districte de Sant Andreu, Gemma Mumbrú. Precisament Mumbrú va avançar que estan treballant en el projecte per instal·lar un centre d'interpretació del GATPAC a la Casa Bloc i fer-hi visites guiades «per posar en valor aquest edifici i aquest moviment». Baltasar va remarcar que l'acte d'ahir donava «un marc de justícia obligada». Al pati interior, una maqueta i uns plafons explicatius mostraven als veïns com quedarà la Casa Bloc.

L'edifici fantasma, que va allotjar famílies d'agents de la Policía Nacional a partir del 1948, tenia 25 habitatges. Ara la Generalitat ha reallotjat 22 famílies en pisos de la Casa Bloc i ha tancat un acord econòmic amb dues més.

La Casa Bloc té ara 169 habitatges, tots en règim de lloguer social, i 14 locals, tres dels quals cedits a l'Ajuntament. El 1997 l'Institut Català del Sòl en va començar una remodelació a fons, per recuperar l'arquitectura i l'esperit original, i també adaptar-lo a la realitat i a la normativa actuals, a través de millores als habitatges i als espais comuns.

S'ha de tenir en compte que el 1997, quan començava aquesta remodelació, la fesomia inicial de la Casa Bloc havia canviat força i hi havia problemes per resoldre: els 207 habitatges de l'inici s'havien reduït a 169, dels quals 29 estaven buits; uns 40 pisos de l'ala sud s'havien destinat a residència de vídues i orfes de militars. En aquest temps, la Generalitat ha adjudicat 48 habitatges com a lloguer social.

La Casa Bloc va ser projectat pels arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, integrants del GATPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), per encàrrec de la Generalitat republicana. La primera pedra es va col·locar fa 75 anys i el conjunt de 207 habitatges va quedar enllestit l'any 1936.