Un dels àmbits que més clarament serveixen per mesurar la salut del català és l'ús en el sector econòmic, que inclou associacions empresarials, professionals i sindicats, així com comerços, empreses de serveis, transports públics, centres comercials i supermercats. D'acord amb l'estudi que es va presentar ahir, als comerços de Girona s'hi parla majoritàriament en català. Sempre segons aquest informe, s'han observat rètols i s'han fet trucades telefòniques de forma aleatòria. Basant-se en això, es conclou que s'arriba a un noranta-dos per cent en l'adequació oral –la llengua de resposta quan l'usuari continua parlant en català–, a un noranta-quatre per cent en la llengua d'identificació oral –la llengua en la qual es dirigeix a l'interlocutor en primera instància– i un vuitanta per cent pel que fa a la retolació dels aparadors. Això passa sobretot en les botigues, però si el que s'analitza són centres comercials i hipermercats, l'índex baixa a un vuitanta per cent.

Dins el sector de la societat, el teixit associatiu utilitza de forma majoritària també la llengua catalana, amb un índex d'un vuitanta-set per cent, però en canvi baixa dràsticament quan s'analitza el subsector del cinema. De fet, en les cartelleres gironines s'hi fa molt difícil trobar pel·lícules en llengua catalana.

L'acte de presentació va comptar amb la presència de Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i president del Consorci per a la Normalització Lingüística, i l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ja que l'Ajuntament també ha col·laborat en l'estudi.