L'estudi es va presentar ahir a la nit a la Fontana d'Or de Girona i l'objectiu és aprofundir en l'oferta lingüística en català a cadascun dels quinze municipis analitzats. Es va començar el 2001 i, amb les dades del 2006 a Girona, Tortosa, Mataró, l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat es tanca el cicle d'estudi a la quinzena de poblacions. A partir d'ara comença una segona volta en la qual es tornarà a passar per cadascuna de les poblacions per repetir l'anàlisi i veure com ha evolucionat la situació.
L'estudi a Girona s'ha fet en base a vuit rutes aleatòries per la ciutat en les quals s'han analitzat 124 factors de cinc grans sectors: administracions, teixit associatiu i cultural, econòmic, mitjans de comunicació i sanitat-educatiu. S'han fet enquestes, inspeccions i visites en dos àmbits. D'una banda, la retolació tant de l'exterior com la informativa de l'interior –per exemple la informació de rètols informatius, els tríptics que es reparteixen en una administració o les targetes dels comerços–. De l'altra, el llenguatge oral, tant pel que fa a la llengua d'identificació –com et contesten per telèfon o com es dirigeixen a la persona en primera instància– i també la llengua d'adequació –per exemple: si l'interlocutor respon en castellà i el ciutadà li respon en català, saber si el primer es passa al català o manté el castellà–.
GIRONA, CINQUENA
Amb base al treball de camp s'han anat mesurant els diferents indicadors i s'ha constatat que a la ciutat de Girona el català és present i s'usa en tres quartes parts de les ocasions. Aquest 75% d'incidència situa Girona com a la cinquena població més ben situada de les quinze. La guanyen Olot, Tremp, Manresa i Salt. Els responsables del Consorci de Normalització Lingüística van explicar ahir que no ha de sorprendre que Salt avanci Girona tot i tenir un índex de nouvinguts superior. Hi ha diversos factors que ho poden explicar. Per exemple, el fet que Girona acull serveis de l'administració de l'Estat espanyol, en la qual l'ús del castellà és major. Salt, en canvi, no té aquest tipus de servei. En el cas del municipi saltenc aquest imput no es compta però en canvi, per Girona suposa que la mitjana baixi.
ÀMBITS DIFERENCIATS
Per sectors, l'educatiu-sanitari és a Girona el que té un ús més alt: un 96% dels casos analitzats. El segueix l'administració pública, amb un ús del 88% –la Generalitat arriba al 99% i l'Ajuntament al 92% però l'Estat baixa fins al 56%–, seguit de l'economia –un 78%– i el de societat i oci –que és d'un 76%–. En canvi, els mitjans de comunicació baixen fins el 37%. S'analitzen les publicacions que hi ha a quiosc i en aquest àmbit s'hi inclou premsa d'abast estatal, així com revistes o mensuals, que majoritàriament són en castellà.
)
