La baixa rendibilitat econòmica de la fusta, especialment el pi blanc, ha instal·lat un discurs social pessimista sobre la necessitat de tenir cura dels boscos, més enllà de la prevenció d'incendis. Montse Garcia ha afirmat que «cal potenciar la gestió forestal, perquè quan es diu que els boscos no són rendibles sols és pensa en el curt termini. Tenen un valor paisatgístic, com a fixadors del sòl i del CO², i reguladors dels cicles hídrics».

A més a més, el càlcul sobre la rendibilitat és molt relatiu: si hi ha més massa forestal, i està ben cuidada, es minimitzen els costos d'accidents naturals, com les riuades. «Caldria comparar el cost de manteniment d'una hectàrea i el que val l'extinció d'una hectàrea de bosc cremada». La fixació de població al territori, especialment silvicultors, ramaders i pagesos, és un element importantíssim per mantenir en bones condicions els boscos.