La brutal agressió va tenir lloc la nit del 15 de maig passat. La víctima era en un parc del barri de Gràcia amb un amic quan per darrere se'ls va apropar un jove amb una moto. Va baixar-hi i, amb rapidesa i sense treure's el casc, va donar un cop de destral al cap del noi. En el primer intent va fallar però en el segon, va impactar-li de ple al crani, que va fracturar-li, i va fugir amb la moto. Abans de desmaiar-se pel fort impacte rebut, la víctima va afirmar: «És el Manel», tot i que l'agressor duia un casc integral que li tapava la cara. Així ho van sentir el seu amic i una dona que era al parc. Tots dos testimonis també van sentir l'agressor que deia: «Això és un avís per...» sense sentir la darrera paraula amenaçadora.
El jutge de guàrdia va ordenar la presó provisional de l'agressor, mesura ratificada pel titular del jutjat d'instrucció 11, el magistrat Francisco González Maíllo, ja que va trobar indicis clars de la seva autoria. El detingut va negar que fos l'autor de l'agressió i que pertanyés a cap grup de tendència neonazi, malgrat que el seu advocat és el conegut falangista Ricardo Sainz de Inestrillas.
DELATAT PER UN SMS
A més dels dos testimonis, a casa de l'agressor es va trobar el casc i la caçadora que duia aquella nit. La destral no ha estat localitzada, ara per ara. Tanmateix, els Mossos han trobat una prova clau que assenyala el neonazi com l'agressor. En el buidatge del mòbil de l'acusat, autoritzada pel jutge, la policia ha descobert que Manel va enviar un missatge, una hora abans de l'agressió, que deia: «Voy a por el Dardo que está en la plaza.» Precisament, Dardo és el sobrenom que té la víctima des que era ben petit. I va admetre al jutjat que havia estat un Sharp. Ara s'investiga a qui anava dirigit aquest delator sms.
La fiscalia imputa a l'acusat un delicte d'homicidi en grau de temptativa, i l'advocat de la víctima, Julian Suárez-Inclán, estudia elevar la petició a un assassinat intentat perquè l'acusat va atacar-lo de sorpresa i en una zona vital. El jove va ser operat a l'hospital de Sant Pau, i malgrat que tingués el cap trencat no va tenir pèrdua de líquid cefaloraquidi. Es temia que tingués falta de tacte, però només té com a seqüela una espectacular cicatriu al cap.