El bisbe de Barbastre i Montsó, Alfonso Milián, manifestava ahir la seva satisfacció per l'acord a què s'havia arribat. Un acord que va ser subscrit dilluns a les cinc de la tarda amb la presència del mateix Milián, el bisbe de Lleida Xavier Salinas, i el nunci del Vaticà a l'Estat espanyol, Manuel Monteiro de Castro.

LA TRANSFERÈNCIA DE PARRÒQUIES DE LA FRANJA AL BISBAT DE BARBASTRE.
En virtut de l'acord a què van arribar «es dóna compliment al decret de la Congregació per als Bisbes, datat de 8 de setembre del 2005, sobre reintegració als seus propietaris dels béns de les parròquies transferides a la Diòcesi de Barbastre i Montsó en virtut del decret Ilerdensis-Barbastrensis. De Finium Mutatione, i que actualment estaven dipositats al Bisbat de Lleida».

AUTORITAT EXCLUSIVA DE L'ESGLÉSIA.
Segons l'acord, el Bisbat de Lleida acata aquest decret i es compromet a fer arribar els béns (88 dels 113 en litigi) en un termini màxim de 30 dies. A més, l'acord també assenyala que la gestió i disposició d'aquests béns només correspon a les autoritats eclesiàstiques, és a dir, que la societat civil en quedaria totalment al marge. Tot i això, també s'emparen en la Constitució Espanyola en relació amb la «llibertat de circulació de béns». Es recorda, a més, que haurà de ser el Bisbat de Lleida qui comuniqui a la Generalitat aquest «trasllat» i hi afegeixen que les peces estaven al Museu Diocesà de Lleida «a títol de dipòsit de manera temporal i per a la seva gestió».

PROPIETAT DE L'ESGLÉSIA, PROTECCIÓ DE LA SOCIETAT CIVIL.
En el quart punt de l'acord, s'estableix que totes dues diòcesis cooperaran per a l'estudi, atenció i exposició d'aquestes obres, atesa la seva importància històrica i artística, i que s'establirà un òrgan de caràcter consultiu que assessori en diversos aspectes. En concret, l'assessorament es faria en la realització de còpia de tots i cadascun dels objectes que es consideri oportú per totes dues parts; en la realització d'exposicions temporals en tots dos territoris; en la col·laboració de les institucions públiques per a la protecció i conservació del patrimoni, tot i que els drets continuïn sent els de l'església; en la difusió dels valors culturals d'aquest patrimoni a través d'un catàleg comú, i en la realització de programes de conservació i investigació de les obres. Segons es desprèn, doncs, d'aquest últim punt, les obres es consideren propietat exclusiva dels mandataris de l'Església catòlica, però es considera la possibilitat que la protecció i conservació estigui en mans dels governants de la societat civil.

EL BISBAT DE LLEIDA ACCEPTA EL TRASLLAT.
El Bisbat de Lleida va emetre un comunicat ahir en què manifesta el seu compromís amb el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal –del qual forma part–, i reitera la seva participació i col·laboració amb aquest. Tot i això, el Bisbat de Lleida, tenint en compte el decret de la Congregació de Bisbes i les següents resolucions de les diverses instàncies eclesiàstiques, declara que entre les obres aportades per aquest Bisbat al Museu de Lleida «n'hi ha 88 que té obligació d'entregar a les parròquies de la Diòcesi de Barbastre i Montsó de les quals provenen».

Tanmateix, el Bisbat de Lleida assegura ser «conscient del compromís» que al llarg de tants anys ha tingut amb aquest patrimoni i que farà «tot el possible per trobar fórmules de cooperació amb el Bisbat de Barbastre i Montsó i amb les institucions civils pertinents per cercar fórmules que, respectant l'ordenament canònic, permetin al Bisbat de Lleida exposar aquests béns que tenen el seu origen en les comunitats que durant segles li van pertànyer i que actualment són part de la Diòcesi de Barbastre i Montsó».

NI PARLAR-NE, PERÒ DIALOGUEM.
En vista d'aquest acord, la Generalitat de Catalunya va refermar la seva posició contrària al trasllat imposat, però va mantenir viva la possibilitat de continuar dialogant per arribar a un acord satisfactori per a tothom. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ja ha expressat en moltes ocasions que l'art de la Franja no sortirà de Catalunya per obligació, ja que el seu departament té «documentació incontestable que acredita la titularitat de les peces i recull el procediment detallat del procés de constitució de la col·lecció». Tresserras, doncs, va reiterar ahir «la legitimitat i la legalitat del procés de constitució de la col·lecció del Museu de Lleida, així com de la seva unitat». Malgrat la iniciativa unilateral de l'Església, el govern català es mostra disposat a «continuar explorant la via del diàleg per arribar a acords que permetin superar el litigi de forma satisfactòria».

VULNERARAN LA LLEI?
En vista de la decisió episcopal coneguda ahir, tot fa pensar que el conflicte viurà un juliol calent, incert i frenètic. Com que la col·lecció d'art sacre la gestiona el Consorci del Museu de Lleida i fins ara havien pres totes les decisions per unanimitat, el Bisbat de Lleida, una de les parts, té ara 29 dies per convèncer les altres (Generalitat, Diputació, Ajuntament i Consell Comarcal del Segrià) de la necessitat de complir l'acord, un fet que sembla improbable. Si no, haurà d'incomplir el pacte signat davant del nunci Vaticà o bé infringir la llei. La col·lecció està inscrita en el catàleg del patrimoni cultural català, de manera que està protegida per una llei del 1993.

UN ALTRE «NO».
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també es va manifestar en contra del trasllat de les obres sense un acord del consorci. Ros va intentar extreure els «elements positius» del pacte dels bisbes, com ara la «voluntat d'arribar a acords entre els dos territoris». Segons ell, l'Església «dóna senyal de voler negociar» perquè sap que les obres estan protegides. El cap de l'oposició a l'Ajuntament lleidatà, Isidre Gavín, va ser encara més contundent: «No es pot permetre de cap manera que les obres d'art acabin a l'Aragó, i menys sense haver tingut en compte els documents presentats.» Gavín va instar a lluitar «contra una decisió que pot ser la pitjor agressió de què sigui objecte el patrimoni de Lleida de l'edat contemporània».

DEMANDA CIVIL.