dijous, 26 de juny de 2008
> Entre amics
la crònica
MANUEL CUYÀS.
Barcelona
En un moment en què els catalans sembla que només responguin als estímuls de la cuina i dels cuiners, cosa que ens retrotrau als experiments de Pavlov, és important un acte com el que ahir va organitzar Òmnium Cultural en defensa de l'Estatut, que penja del fil del Tribunal Constitucional. Una altra cosa és que l'acte posés en evidència el contrari del que pretenia demostrar. Els convocats van ser molts i els presents al Teatre Nacional de Catalunya, lloc on se celebrava l'acte, van omplir la sala gran i uns quants més, un centenar, es van quedar al vestíbul. Res més. Hi eren CDC, ERC i ICV. Faltaven, dintre dels que defensen l'Estatut, Unió i el PSC. Tot i les apel·lacions a la societat civil no hi eren ni els sindicats ni les organitzacions empresarials, ni les entitats de pes. Els de sempre: amics i coneguts. Vicent Sanchis, vicepresident d'Òmnium i un dels dos oradors de l'acte juntament amb Jordi Porta, president de l'entitat, va donar la clau de la poca vibració. L'elaboració de l'Estatut va deixar tothom extenuat, desmotivat. Els efectes encara duren. I un dels responsables, a banda dels de sempre, van ser els mateixos partits catalans que, després d'haver aprovat un Estatut raonablement bo el 30 de setembre del 2005 el van espatllar per culpa dels interessos propis més que els del país. Aquí hi va haver la primera gran ovació del vespre. Els al·ludits presents a l'acte –Carod, Puigcercós, Mas– no van gosar picar de mans ni molt menys de peus. Per cert, que va ser molt comentat que aquests tres personatges seiessin junts (Carod i Puigcercós separats per Mas i la seva dona). «Aquesta seria la coalició ideal» es van dir uns coneguts, molt coneguts, militants d'ERC i CDC. Jordi Porta, que és un cartesià, va desmuntar un a un tots els arguments que en contra de l'Estatut o de la seva oportunitat o en contra de l'idioma català circulen aquests dies. Al final va reconèixer que si el Tribunal tomba l'Estatut no sap ben bé com s'hauria d'actuar. Unió de força de tots els partits? Apel·lació a les instàncies europees? Els presents al teatre ho tenien molt clar i ho van cridar: «independència».
|
