Els halògens formats com a conseqüència del procés de fissió són majoritàriament isòtops del iode, productes solubles parcialment volàtils que han estat objecte de nombrosos estudis que abasten des de la seva mobilitat en el medi ambient fins a la seva retenció selectiva a la glàndula tiroides. Els radioiodes s'escapen del nucli en forma de iodur i, per dissolució a l'aigua del refrigerant, donen lloc a la formació de compostos volàtils i no volàtils. Per això els radioiodes estan presents tant en els efluents líquids com en els gasosos. Els isòtops més rellevants des del punt de vista radiològic són el Iode 131 i el Iode 133, ja que són els que realment contribueixen a les dosis al públic.

En qualsevol cas, com que en general el període de semidesintegració dels radioiodes mencionats és curt, aconsegueixen aviat la concentració d'equilibri, amb la qual cosa l'activitat alliberada depèn del nombre de defectes existents en el combustible.

La presència de radioiodes i de gasos nobles en el refrigerant i, per tant, en els efluents radioactius és indicativa de l'existència de defectes en els elements combustibles.