Quan en la comissió d'Urbanisme del 21 de febrer passat l'oposició va tombar el pla del Carmel que l'equip de govern ja havia fet públic, ERC va posar diverses condicions per donar suport al projecte. Una era desencallar la reforma del Portell, al barri del Coll, una intervenció en un àmbit fronterer amb l'afectat pel pla del Carmel i que estava estancada des de feia anys. Aquest requisit es va complir abans-d'ahir, amb l'aprovació inicial del projecte, però no és l'únic al qual s'ha donat resposta, ni el més important. N'hi ha molts altres que tenen a veure amb la naturalesa mateix del projecte i que no eren en la primer redacció però sí en l'acord marc assolit amb ERC.

El resultat és una reforma amb canvis fonamentals: el text presentat al febrer parlava de 32 intervencions, la majoria de petit abast, per esponjar i millorar la qualitat del parc d'habitatges i de la connectivitat i l'espai públic del barri i el seu entorn més immediat. Els treballs haurien comportat l'enderroc i la substitució de 750 habitatges, aproximadament la meitat dels quals estaven afectats des de l'aprovació del pla general metropolità de 1976.

MENYS ENDERROCS
L'acord marc anunciat ahir per ERC rebaixa un 20% el nombre d'habitatges que aniran a terra, i el percentatge correspon íntegrament a veïns que no eren afectats pel PGM, de manera que el que es minimitza són les afectacions de nova fornada. La reducció de l'àmbit d'actuació també permetrà escurçar el termini d'execució previst. Inicialment el govern calculava completar les obres en dotze anys, però finalment es faran en vuit, per evitar un perllongament excessiu de l'afectació al barri.

A més, per evitar endarreriments de les parts dependents de la iniciativa privada, el nombre d'aquestes s'ha reduït de les 25 previstes inicialment a només tretze. Les deu restants les assumirà íntegrament l'Ajuntament, que haurà d'incrementar, en conseqüència, els 76 milions d'euros que preveia posar-hi inicialment, tot i que el cost global del projecte, establert al febrer en 390 milions, es reduirà, com el seu abast.

Hi ha encara un altre mecanisme per evitar que una eventual paràlisi dels inversors privats derivi en «retards, degradació i desertització comercial, com ens ha passat a Vallcarca», va exemplificar el negociador d'ERC, Ricard Martínez: l'Ajuntament es reserva participació en totes les actuacions que requereixin inversors privats, de manera que si aquests fallen el consistori, amb dret de tempteig i retracte, podrà intervenir-hi per impulsar la reforma.

ENFILANT ELS TRES TURONS
Hi ha més peticions que Esquerra valora que se li han tingut en compte, segons va enumerar Martínez: l'Ajuntament ha iniciat converses amb els veïns de les zones afectades pel pla, ha incrementat fins al 60% la taxa d'habitatge protegit previst en els edificis de nova construcció que s'hi facin –i que en la versió del febrer era del 50%– i té més o menys definit el pla dels Tres Turons, una reforma urbanística de gran abast pendent des de fa lustres i que, segons Martínez, s'aprovarà abans de final d'any.

En vista de la significativa transformació del projecte, el govern va fer equilibris per definir els canvis com a millores, i no pas com a concessions inevitables a ERC, sense que això impliqués qüestionar el pla que el bipartit havia presentat inicialment. «Aquest pla és millor perquè s'aprovarà», va sintetitzar, salomònic, el tinent d'alcalde d'Urbanisme, el socialista Ramon García-Bragado, pel qual el text del febrer «no era poc realista, sinó més complicat», i la negociació ha permès simplificar-lo sense afectar-ne l'essència. En un nou episodi del flirteig amb ERC, el tinent d'alcalde va elogiar l'actitud dels republicans, que, «a diferència d'altres forces, des del febrer han deixat clar el que volien», i va admetre que «les peces suprimides en absolut eren essencials».

L'argument de García-Bragado el va reblar la regidora del districte d'Horta-Guinardó, l'ecosocialista Elsa Blasco, que es va mostrar «molt satisfeta» per l'acord i va assegurar que des del primer moment el govern ja tenia intenció de reduir l'abast del pla: «Entre tots hem millorat el document. Hem fet ara els retalls que segurament hauríem acabat fent entre l'aprovació inicial i la final. En la fase d'al·legacions sempre poden caure coses del projecte, però és difícil afegir-ne, i per això la filosofia era no deixar res fora», va dir.