Gemma Peirí, filla de Porrera, és una enamorada del Priorat. «Jo sempre he cregut en el potencial d'aquesta comarca, que fa vint anys ja era preciosa, però estava per descobrir.» En un sopar amb gent d'Unió de Pagesos va sorgir la idea que el turisme rural era una sortida econòmica en un Priorat que aleshores vivia hores baixes. «Per allotjar-te sols hi havia els hostals de tota la vida i vam parlar amb la delegació d'Agricultura per poder accedir als primers ajuts per iniciar el negoci. Ens van donar el màxim, 500.000 pessetes», ha explicat. Amb molt d'esforç, i sobretot il·lusió, va muntar La Carrerada, ara dues cases de turisme independents a Porrera.
ELS PRIMERS CLIENTS
A finals dels anys vuitanta el turisme rural era una oferta minoritària, que a Catalunya havia començat a Girona, prenent de model les gîtes franceses. «Els primers clients eren gent que ja coneixia el producte, de nivell cultural i econòmic mitjà i alt.» Amb l'obertura de Port Aventura van aterrar-hi nous i fugissers clients, als quals «no interessava per a res el Priorat». Per contra, «Lluís Llach ha portat molta gent a Porrera, sobretot del País Valencià, on té un públic molt fidel». Però, sens dubte, el boom del vi ha estat essencial a l'hora d'atreure visitants. Americans i europeus ajuden a elevar les ocupacions des de l'abril fins al juny, una de les èpoques més fluixes. Internacionalitzen el negoci del turisme rural, un dels reptes més complicats del sector.
Malgrat això, el vi per ell mateix –com qualsevol altre actiu susceptible de ser pol d'atracció turística– no hauria estat suficient per garantir la supervivència dels 26 establiments sense la feina de l'Associació de Cases Rurals del Priorat, nascuda el 1995. Peirí, juntament amb tres dones més, n'és una de les fundadores. «Al Priorat vam ser soles durant quatre anys, però jo penso que la competència és bona i fa falta. No ens hem vist com a competidors, perquè ho són les altres comarques.» L'entitat, que aplega també petits hotels, ha editat enguany una guia didàctica i molt atractiva amb l'oferta rural del Priorat.
L'any 2000 Gemma Peirí i el seu home, Germinal Domènech, van decidir augmentar el negoci amb l'obertura de Mas Ardèvol, aixecat al segle XVIII i propietat de la família. La recent ampliació es va fer doblant l'espai de les habitacions fins a cinc, prioritzant-ne la comoditat. «Hem aprofitat el que teníem i disposem de tres menjadorets. Després ens hem adonat que els hostes prefereixen sopar tranquil·lament amb la parella i en això ens hem especialitzat.» Peirí creu fermament que la qualitat de l'oferta és indispensable per sobreviure en un sector amb molta oferta. «La gastronomia és de la comarca, tenim hort, cuinem amb ous de casa i elaborem els pastissos.» Els bons productes són importants, però segurament el secret és el mateix entusiasme de Peirí: «Jo gaudeixo amb el que faig, perquè aquest lloc et dóna més energia. Veus que la gent està contenta d'aixecar-se i trobar-se una taula esplèndida parada. Et carrega les piles.» Mas Ardèvol, vorejat de silenciosos costers de llicorella i esquitxat de flors primaverals, és un lloc perfecte per fugir de l'estrès urbà. Just el que busquem la majoria de clients, veïns de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Mas Ardèvol i La Carrerada tenen ocupació contínua. Tot i això, Peirí creu que «cal endreçar més a fons el sector». «La llei ha quedat curta. Molts ens hem rascat la butxaca per oferir qualitat, però l'excés d'ajuts per a obertures i la falta d'una classificació que diferenciï les ofertes ho pot posar en perill.»
)
