El jutjat penal número 2 de Girona, que va ser el que en primera instància va condemnar Gayolà i Rodríguez, ja està tramitant l'execució de la sentència, que, si cap recurs no ho atura, portarà a la presó un home de 80 anys, Bartomeu Gayolà, i el seu gendre, Simó Rodríguez, com a autors d'un delicte d'homicidi imprudent amb el resultat de vint-i-una persones mortes.

El president de l'Audiència, Fernando Lacaba, que en l'edició d'ahir lamentava que el Consell de Ministres encara no s'hagués pronunciat sobre la petició d'indult, va dir ahir que desconeixia l'actualitat més rigorosa del cas, però va sostenir, tot i això, que «la decisió del Consell de Ministres arriba tard», perquè ha tardat massa temps, més de 4 anys, a enviar dues persones a complir una pena de 3 anys de presó.

Des del jutjat penal número 2 de Girona ja s'ha requerit Bartomeu Gayolà i Simó Rodríguez perquè en un termini de quinze dies ingressin voluntàriament a la presó.

El seu advocat, Carles Monguilod, ja ha presentat recurs contra aquesta resolució judicial perquè no veu clar que els seus clients, «condemnats per un delicte d'homicidi imprudent i no d'un d'homicidi intencionat», hagin d'ingressar a la presó al cap de 10 anys dels fets. El lletrat també destaca en els seus escrits que Gayolà i Rodríguez han satisfet el total de les indemnitzacions a les víctimes, uns tres milions d'euros, les costes judicials i els honoraris dels advocats i procuradors, fins i tot les de les acusacions particulars. Això, per Monguilod, és un senyal clar de la rehabilitació que han assumit els seus clients.

QUATRE ANYS D'ESPERA
En els escrits de recurs, la defensa de Gayolà i de Rodríguez assenyala que els seus clients havien posat molta fe en la benvolença del Consell de Ministres a mesura que anaven veient que passaven els anys i que no es pronunciava. Gayolà i Rodríguez sabien que la mateixa sentència que els va condemnar de manera ferma també es mostrava favorable al seu indult. Tot això els va fer augurar unes esperances cap a un indult, sinó total, almenys parcial, que no comportés l'ingrés a la presó, que ara han vist estroncades.

Monguilod reconeix en els seus escrits que els tràmits que van haver de passar les peticions d'indult van ser llargs i dificultosos, però remarca que en cap cas la demora en les tramitacions es pot atribuir als seus clients ni a ell mateix. Una vegada formulada la petició es va haver de demanar el parer a les víctimes del naufragi i aquestes van dir que no es pronunciarien fins que no haguessin cobrat les indemnitzacions. Quan les van haver cobrat es va haver de tornar-se a dirigir a ells a través d'una comissió rogatòria perquè resideixen en diferents punts de França. Al final, algunes de les víctimes no es van pronunciar i la majoria de les que ho van fer va ser en sentit negatiu.

«VENJANÇA LEGAL»
La defensa entén com una mena de «venjança legal» el «càstig» que es vol que afrontin els seus clients. I veu en el text de la Constitució la manera per la qual el jutjat penal número 2 pugui posar remei a la decisió ministerial. Segons l'article 25.2 de la Constitució, les penes privatives de llibertat han d'estar encaminades cap a la reinserció i rehabilitació de les persones condemnades i, segons el lletrat, els seus clients ja estan rehabilitats i reinserits des de fa temps. D'altra banda Monguilod no descarta la possibilitat de presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional contra la resolució del Consell de Ministres perquè sosté que els seus clients ja estan rehabilitats.

El naufragi de L'Oca a l'estany de Banyoles va causar vint-i-una víctimes mortals. Un grup de 141 persones de nacionalitat francesa van pujar a l'embarcació que conduïa Simó Rodríguez a instàncies del seu sogre, Bartomeu Gayolà.

En començar la maniobra de sortida, l'aigua va entrar pels forats de popa, a causa del sobrepès provocat per l'excés de passatge. L'Oca només podia dur 80 passatgers.