Aquests són alguns dels trets més significatius de la reforma del batxillerat, que ha d'aprovar el govern català les pròximes setmanes, previsiblement el mes de juny.

MÉS ESPECIALITZACIÓ.
L'estudiant farà cada setmana 4 hores més d'assignatures de modalitat, que són aquelles que pot triar d'acord amb la seva especialitat. De les dotze hores que feia actualment es passarà a les 16. «Estem fent un batxillerat molt més atractiu per a l'alumne perquè reforcem l'especialització», assenyala Jaume Graells. Per al director general de Batxillerat, aquesta reforma va en la direcció d'«atendre la diversitat dels alumnes i d'adaptar-se a cada perfil d'estudiant».

MENYS CATALÀ I CASTELLÀ.
L'augment d'hores de les assignatures de modalitat suposarà, per contra, una reducció de les hores de llengua catalana i castellana. Tant en un cas com en l'altre, es passarà de tres hores setmanals a dues, encara que els instituts tindran la possibilitat de concentrar-les totes en un únic quadrimestre. Per Graells, dedicar 9 hores setmanals de les 30 que té el batxillerat a les llengües és «insostenible». «No hem de dir que tenim dues hores de català més dues de castellà a la setmana, sinó quatre hores de classe en la llengua habitual de l'alumne», comenta Graells, que hi afegeix que «el gran repte» en aquest aspecte és fer un «plantejament global» de dues assignatures i no repetir continguts: «Els alumnes perceben les classes de llengua sovint com una repetició de sintaxi i morfologia, i això no garanteix la competència comunicativa dels alumnes, els professors de català i castellà s'han de posar d'acord.»

Juntament amb el català i el castellà, també perden pes les assignatures de filosofia i història. En total, els alumnes faran quatre hores menys de matèries comunes a la setmana, que passaran de les 18 hores setmanals a les 14. Tot i aquesta reducció, Jaume Graells assenyala que Catalunya encara ofereix un 20% més de matèries comunes que la majoria dels països europeus.

NOVA AVALUACIÓ PER A LES LLENGÜES.
Per millorar la competència comunicativa dels alumnes, Graells assenyala que l'ordre del batxillerat que desplegarà el decret establirà que, com a mínim, el 50% de la nota que obtinguin els alumnes en matèries de llengua haurà de ser a partir d'exercicis pràctics com ara escriure correctament un text i fer una exposició oral.

BATXILLERAT DE TRES ANYS.
El batxillerat es podrà fer en un període de dos anys, que és la duració actual, o bé en tres anys. En aquest últim cas, seran els professors els que podran recomanar a l'alumne amb dificultats d'aprenentatge i a la família que des del començament de l'etapa es faci el batxillerat en tres cursos, d'acord amb l'avaluació a l'ESO i el seu grau de maduresa. El batxillerat de tres anys es farà en aquells instituts que ho demanin i no a tots els centres, ja que abans d'estendre-ho es vol deixar un «temps prudencial» per a l'adaptació. A la pràctica, molts més alumnes s'estaran tres anys a l'institut per acabar el batxillerat. Els que suspenguin 3 o 4 matèries les hauran de repetir, però al mateix temps podran fer assignatures de segon curs. «Hem flexibilitzat les condicions de permanència», remata Graells.

RELIGIÓ.
El projecte de decret sobre la reforma de batxillerat preveu que l'assignatura de religió sigui avaluable per als alumnes que la cursin a primer, però que la nota de la matèria no computarà, en canvi, per a l'accés a la universitat.