Un 20,3% dels catalans i un 26,9% de les catalanes poden tenir problemes de salut mental al llarg de la seva vida, un tipus de trastorns que, en l'àmbit laboral, causen més absentisme que malalties com ara l'asma i l'artritis. Aquestes van ser algunes de les dades que es van donar a conèixer ahir en les Jornades Estatals de l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria (AEN) que se celebra a Girona i a les quals assisteixen més de 400 professionals.
Una altra de les dades que va donar la directora dels serveis de Salut, Marta Pedrerol i que posa en relleu la importància creixent dels problemes de salut mental, és que en un any, del 2005 al 2006, va augmentar un 5% el nombre de prescripcions d'antidepressius dels serveis d'atenció primària. La doctora va defensar la tasca i els recursos que el departament dedica a la salut mental.
Per la seva banda, Lluís Franch, gerent de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), empresa que gestiona els serveis de salut mental de la regió sanitària, va indicar que si bé l'elaboració del pla director ha suposat un increment de recursos, no s'han pogut estendre tots els serveis a tot el territori i queda molt camí per recórrer en matèria de prevenció. A més, va lamentar l'escàs nombre de places d'inserció laboral i de places residencials per als malalts mentals.
MÉS SANS QUE MALALTS ATESOS.
Un cop més la intervenció del psiquiatre italià Angelo Barbato –que fa quatre anys va explicar un projecte que va merèixer el qualificatiu de provocatiu per la consellera de Salut– no va deixar ningú indiferent. Barbato va assegurar que a l'Estat espanyol, i segons un estudi de l'OMS, s'atenen més persones sanes per problemes de salut mental que no pas malaltes. Així, d'acord amb les dades esmentades, hi ha un 5,5% de persones sanes que reben atenció contra un 2,2% de malalts que no són atesos. El percentatge de malalts que són tractats és d'un 1,7%. El psiquiatre va declarar que l'existència d'una gran quantitat de recursos i de professionals no es tradueix, necessàriament, en una correcta distribució. I en aquest sentit va defensar la necessitat de reorientar els serveis de salut mental perquè arribin a la població que realment ho necessita.
El psiquiatre va afegir, com a dada preocupant, que, segons un estudi fet per la Unió Europea, entre el 1993 i el 2002 ha augmentat a l'Estat espanyol el consum d'ansiolítics, antidepressius i antipsicòtics. El consum d'ansiolítics és de prop del 38%, i el d'antidepressius, del 19%. «Ha augmentat la prevalença dels trastorns mentals o hi ha una sobremedicació?», va preguntar el psiquiatre.
