Ha vist totes les pel·lícules d'Indiana Jones i, aquest cap de setmana, veurà la darrera entrega. Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i codirector de les excavacions a Atapuerca, és tan aventurer com el personatge de ficció, però amb alguns matisos: «Aquell és divertit, romàntic, aventurer i promociona l'arqueologia. Això sí, ho és tot menys un científic de debò; aquesta connotació ja la donem nosaltres, els arqueòlegs que no som de pel·lícula, però que descobrim les restes del nostre passat», diu Carbonell, que recorda: «A Atapuerca, fa 25 anys, mentre tornàvem del jaciment taral·lejàvem la famosa banda musical de la pel·lícula.»

Eudald Carbonell és dels que creu que en algunes ocasions la realitat supera la ficció: «I, de fet, Indiana Jones és copiat d'un arqueòleg famós que es deia Roy Chapman Andrews i que havia estat el director del Museu d'Història Natural de New York l'any 1930. Va ser conegut, entre altres coses, per les seves expedicions al desert del Gobi a Mongòlia els anys 1922-1930. Portava sempre un sarró i un rifle en les seves expedicions, i es deia també que era agent de la CIA.» Per Carbonell, pel·lícules com aquesta serveixen per divulgar la feina de l'arqueòleg: «El que passa és que llavors la realitat et posa al seu lloc: hi ha molt més de treball de recerca que d'aventura.» Tot i ai xò, l'arqueòleg també n'ha vist de tots colors: «Al Tadjikistan, el 1988, vam ser sorpresos pels mujahidins en un afluent de l'Amudarja, i ens vam escapar amb un camió de l'exèrcit roig, al més pur estil de pel·lícula de James Bond.»