Lucrecia Martel, que fa quatre anys també va presentar a Canes La niña santa i que anteriorment s'havia revelat amb La ciénaga, explica que un dels seus somnis recurrents és que ha matat algú i que la seva família manté amagat el crim. Aquests somnis li revelen la seva por de matar algú realment. La protagonista de La mujer sin cabeza atropella accidentalment alguna cosa quan vol agafar el telèfon mòbil mentre condueix el cotxe. L'espectador no veurà què ha atropellat la «dona sense cap», però aquesta té la idea que ha matat algú sense arribar a trobar-ne les proves. Ha atropellat realment algú? Algú la protegeix i ha esborrat les empremtes de l'accident i fins ha fet desaparèixer el cadàver? A partir de l'accident, la dona s'entotsola malgrat que compleixi la rutina de la vida social. Allò que sembla voler mostrar Lucrecia Martel és el distanciament del personatge respecte als éssers i les coses. Com si, després de l'accident, restés desafectada i insensible. Ho fa seguint en tot moment el personatge, interpretat per l'actriu argentina María Onetto, amb un distanciament que pot fer que l'espectador es mantingui apartat de la pel·lícula i no hi entri. L'experiència d'aquesta «dona sense cap», amb la qual Martel també sembla voler reflectir l'alienació de la vida burgesa, pot fer pensar en la relació amb els éssers i les coses dels personatges de les novel·les existencialistes, com ara el Roquentin de La nàusea o el Mersault de L'estranger. Pensar-hi de lluny perquè, malgrat que puguin parlar del tedi, els textos de Sartre i Camus no provoquen l'avorriment que pot sentir-se en veure La mujer sin cabeza.

La mujer sin cabeza és l'única pel·lícula que va presentar-se ahir a concurs perquè, de manera absolutament excepcional, no hi va haver la projecció de dos quarts de nou del matí a l'auditori Lumière. És l'única cinta dirigida en solitari per una dona (Daniela Thomas ha codirigit Linha de passe amb Walter Salles) entre les presentades a la secció oficial competitiva. Una altra dona, però, també va presentar una pel·lícula a la secció oficial sense competir-hi: Jennifer Lynch, filla de David Lynch, ha dut a Canes Surveillance, una història amb psicòpata assassí protagonitzada per Julia Ormond i Bill Pullmann, dos actors que han treballat amb el seu pare.