Un dels Tres Reis imaginats per Albert Serra diu al començament d'El cant dels ocells que han vist moltes coses i algunes de molt belles. En acabar de veure la pel·lícula, també podríem dir el mateix els espectadors que hem acceptat la proposta d'Albert Serra com una aventura de la mirada que, com els Tres Reis, s'ha perdut i alhora s'ha elevat en la grandesa del paisatge. Això perquè, si bé es pot veure El cant dels ocells com una successió d'imatges inspirada en els retaules medievals, tampoc no li és aliena la concepció del sublim manifestada en certa pintura romàntica: les figures humanes revelen la seva petitesa i finitud dins la grandesa del paisatge que aleshores les projecten cap a l'infinit. Rodada preferentment a Islàndia i Fuerteventura amb una càmera de vídeo Dolby SRD i en blanc i negre, hi ha imatges d'El cant dels ocells filmades en el límit de la llum i d'altres en què hi ha una sobreexposició lumínica. D'aquí, les figures humanes, esdevenint espectres, desapareixen i retornen en l'horitzó.

Amb El cant dels ocells, però, es pot recordar la tornada «visca els Tres Reis de l'Orient, que porten coses a tota la gent». Està per veure la disposició de la gent a rebre els regals, però n'hi ha de diversos i per a tothom. És possible riure amb les converses dels Tres Reis, que discuteixen si pujar per un camí i s'expliquen els somnis que han tingut la nit abans. Hi ha lleugeresa humorística, però, participant del sentit del sagrat que tenia Pasolini i a la manera amb què aquest va rodar L'evangeli segons sant Mateu, també hi ha gravetat i respecte. Això últim ho exemplifica l'adoració del nen Jesús per part dels Reis Màgics mentre, coincidint amb l'únic moment musical de la pel·lícula, se sent la cèlebre interpretació de Pau Casals d'El cant dels ocells.

Albert Serra, en la roda de premsa posterior a la projecció matinal de la pel·lícula, va comentar que va proposar-se aconseguir una certa ambigüitat: «M'agrada aquesta barreja entre l'absurd, fins i tot el grotesc, i la seriositat. De fet, buscar el nen Jesús té alguna cosa d'innocent i fins d'absurd, però a la vegada hi ha un respecte per la fe que mena a buscar-lo.» Quan se li va preguntar si és una pel·lícula religiosa, el cineasta banyolí va explicar: «De fet, el que m'interessa és el mite, el moment fundacional de la religió.» Olivier Pere, director de la Quinzena de Realitzadors i que va afavorir el descobriment d'Albert Serra en programar fa dos anys Honor de cavalleria, va suggerir que no s'havia d'oblidar la influència de Salvador Dalí i Andy Warhol. «Warhol, certament, és un bon referent perquè de la seva obra no sé sap si és una crítica o una apologia de la societat de consum. En relació amb la religió, també es podria dir alguna cosa semblant de la meva pel·lícula», hi va afegir Albert Serra.

El cant dels ocells està produïda per Andergraun Films (al darrere de la qual hi ha el mateix cineasta) i l'Eddie Saeta de Lluís Miñarro, que ja va contribuir a la producció d'Honor de cavalleria. Miñarro va remarcar que El cant dels ocells ha tingut l'ajut de TV3 però no el de TVE.