Al preu base del sòl cal sumar-hi les condicions específiques que té cada terreny. És a dir, si afecta camins veïnals, si hi ha boscos o conreus, quin tipus de conreu, si es perjudica l'activitat principal de l'afectat o si s'ha d'enderrocar alguna casa. També hi juga un paper important la capacitat de negociació que té l'afectat o el seu representant. Segons Unió de Pagesos, no hi ha dues finques iguals i estan d'acord que els preus dels terrenys expropiats siguin diferents. El que consideren inacceptable són aquestes diferències tan grans en el preu base del sòl: a la Selva i a altres comarques catalanes afectades pel TAV s'oferia uns 4 euros pel metre quadrat de sequer i a l'Alt Empordà, 0,90 euros.

Unió de Pagesos, que ha representat un 80% de les prop de 300 finques afectades a l'Alt Empordà, en concret del tram comprès entre Hostalets de Llers i la Jonquera, va queixar-se per l'oferta de TP Ferro i va promoure mobilitzacions el 2005 per reclamar «un preu just» en les expropiacions. Malgrat les protestes, només van aconseguir que s'apugés el preu base a 2 euros el metre quadrat de sequer, una mesura que tampoc va acontentar el sindicat agrari i els seus representats. Per aquest motiu, Unió de Pagesos va aconsellar que no s'acceptés l'oferta inicial i s'ha arribat fins a la darrera instància, que és el jurat d'expropiació, que els casos que va resolent sempre acaba marcant una indemnització molt per sobre del que proposava inicialment TP Ferro.

A la comarca de la Selva, en el tram que va de Riells i Viabrea fins a Vilobí, Unió de Pagesos només va representar prop d'un 30% del total dels afectats i en el 90% d'aquests casos es va arribar a un acord i no va caldre recórrer al jurat d'expropiació. Aquesta situació resulta del fet que Adif va fer ofertes més en sintonia amb el que esperaven els propietaris. Malgrat això, Unió de Pagesos sosté que, en les expropiacions, «les expectatives que es tenen inicialment mai s'acaben pagant tal com s'espera».