Ignacio Buqueras, president de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, parla de la necessitat de «canviar la cultura de la presència per una altra de l'eficiència, de l'excel·lència. Els espanyols –diu– ens vantem de treballar deu i onze hores al dia. I no per dedicar-hi més temps ho fem millor. Som els que més treballem però dels menys productius», diu.

Piñuel i Tomás destaquen, no obstant, que treballar moltes hores no és sinònim d'addicció a la feina. «L'addicte és el que no sap tallar, el que arriba el cap de setmana i no sap què fer, el que ni tan sols pot dormir pensant en el que li espera l'endemà al despatx», diu Piñuel. «Pot ser un pas previ, però si hi ha una sèrie de carències, diu Tomás, segons les quals l'addicció al treball amaga altres tipus de trastorns psicològics, «indica que la persona té algun problema més», afegeix.

«Si tinc un problema fora, a casa, amb els fills, amb la meva parella, d'habilitats socials, si no sé relacionar-me, què és millor que dedicar-me completament a una feina que em dóna l'oportunitat i el pretext per no afrontar-lo?», diu Piñuel. D'aquí la importància d'identificar la causa de l'addicció abans de començar un tractament psicològic o psiquiàtric.