Ironies de la història: 154 anys més tard, Barcelona s'afanya a conservar i a museïtzar el poc que queda d'unes muralles que l'estiu de 1854 la mateixa ciutat va celebrar poder, per fi, enderrocar.

Ja sigui per enrunar-les o per construir-les, les muralles han marcat molt la història urbanística i política de la ciutat. En algunes èpoques van significar un element evident de defensa. En d'altres van esdevenir el gran símbol de la repressió. En els temps que corren, però, resulten un element monumental molt atractiu, sobretot per al turisme i per a aquells que s'interessen per la història. No és pas per casualitat que des de fa anys, l'Ajuntament té reconegut i marcat amb fites explicatives el traçat de la vella muralla romana, existent des d'un segle abans d'aquesta era, i reforçada amb un mur adossat des del segle IV. I en els últims anys ha anat incrementant la senyalització a la via pública dels diferents indrets on encara són visibles algunes restes de les muralles medievals, les que es van construir entre els segles XIII i XV i que van definir el perímetre del que avui és el districte de Ciutat Vella, exceptuant-ne la Barceloneta, que en va quedar fora. Ara fa un any, l'Ajuntament presentava la nova senyalització de tres dels portals de la muralla medieval: Sant Sever, Santa Madrona i Trentaclaus.