El Pla de Palau és avui un indret gairebé anònim, reduït a una petita plaça encotillada per carrers amb molt de trànsit de vehicles. Però la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, l'imagina amb molta més «entitat pròpia», amb un «argument urbà». I li projecta un altre futur, transformat en un nou eix per als vianants. Una connexió privilegiada entre el moll de la Fusta i la Barceloneta. Un passeig cap a les romàntiques arcades de la volta de l'estació de França, passant, és clar, entre les recuperades restes arqueològiques de l'antiga muralla medieval de Barcelona. Un viatge en el temps per redescobrir no solament el baluard del Migdia que presidia l'anomenada muralla de Mar, sinó també les pedres de Montjuïc amb què es va construir el primer espigó del port de la ciutat, i que va generar una sedimentació de sorra i terra que va configurar amb els anys el barri de la Barceloneta. I també per visitar les restes del darrer tram del vell Rec Comtal. Itziar González confessa que l'espai públic és l'element que l'ajuda «a endreçar l'urbanisme, i l'argument és la qualitat». «Jo vull un sistema d'espais públics que funcionin connectats, i no bolets», explica.

Al mig d'aquest recorregut hi ha la petita illa de basars que configuren les anomenades botigues del port, situades a tocar del Pla de Palau. González considera que aquest espai comercial ha de rebre també un impuls per actualitzar-se i reactivar-se, i no descarta aprofitar tota l'operació per tirar-ho endavant.

CONVENI
Arran de les importants troballes que es van fer quan es van començar a executar les obres del nou espai urbà, el districte de Ciutat Vella, el Patronat de l'Habitatge de Barcelona i la unió temporal d'empreses Tricéfalo, que promou els habitatges privats en aquesta zona, van començar a estudiar la manera de reordenar urbanísticament tot el projecte per poder deixar les restes arqueològiques a la vista. El Museu d'Història de la Ciutat, que vincularà aquest espai arqueològic amb el nucli museogràfic del Born, vol convertir-lo en un indret privilegiat per a la interpretació del sistema de muralles de les quals s'ha anat dotant la ciutat ja des de l'època romana, i fins a mitjan segle XIX, quan es van començar a enderrocar.

Aquesta anàlisi a tres bandes es va concretar en un conveni de col·laboració. Per altra banda, la reordenació dels edificis ha requerit un nou document urbanístic, una modificació de planejament que ja està acabada, amb què Tricéfalo accedeix a obrir al públic els espais que hi ha entre tres dels seus blocs de pisos, que confronten amb la plaça de Pau Vila, espais que en el projecte inicial estaven destinats a un ús privat. També s'ha modificat la situació de l'aparcament subterrani de 131 places vinculat a la promoció d'habitatge, que inicialment se situava allà on han estat destapades les restes.

Pel que fa a la situació dels blocs d'habitatges, no han sofert cap canvi d'emplaçament els de la part de promoció privada, però sí els de la part de promoció pública, que construeix el Patronat de l'Habitatge i que se situa més a prop de l'estació de França. De fet, desapareix un dels blocs i es concentra tot el volum edificat en un de sol situat a tocar del carrer del Doctor Aiguader, amb un disseny «harmònic» –segons paraules d'Itziar González– que permet que tingui diverses entrades, per les diferents façanes. Tot el conjunt urbanístic, per tant, constarà de cinc edificis, tres de planta baixa més cinc, un de planta baixa més vuit, i l'últim de planta baixa més tretze. Entre tots cinc sumen 288 habitatges i nou locals comercials.

El conveni al qual van arribar les parts també les ha implicat en el finançament de l'excavació arqueològica.