Brossalobrossotdebrossat és un nom impossible que evoca el gust pel joc fonètic del poeta visual. L'obra que es pot veure dissabte (21h) i diumenge (19h) al Teatre de Salt és una coproducció d'El Canal Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona i el Teatre Lliure. A Montjuïc, estarà programat del 8 al 18 de maig a la Sala Fabià Puigserver. Santos compta, novament, amb el tenor Antonio Comas, que torna a experimentar el cant en situacions impossibles, i recupera Inés Borràs, una pianista que ja va ser a La pantera imperial (1996). El director Josep Maria Mestres, que va debutar com a actor amb Santos el 2001 amb L'adéu de Lucrecia Borja, completa el repartiment amb l'actriu Mònica López.

L'espectacle està dividit en tres parts ben diferenciades: primer se centra en el personatge, Joan Brossa: «L'hem tret de la cultura catalana perquè no l'hem col·locat al seu lloc.» A canvi, se situa l'artista en els moviments culturals europeus i americans de meitat del segle XX. La segona part evoca l'univers poètic de l'artista. Per últim, es representa una escena d'El sabater. És la visió més teatral tot i que Santos l'ha concebut a partir del seu llenguatge musical: les rèpliques es diuen amb el ritme que tenia la literatura de Brossa, comenta sorpresa López. Tot i això, la música és un referent constant al muntatge. Santos pràcticament no ha compost res per a l'ocasió, només ha tramat les partitures que va escoltar Brossa, li agradessin o no. De fet, el gust musical del poeta visual estava farcit de manies: «Hi havia autors que els tenia vetats però si posaves la seva música dient que era un altre músic, llavors li podia agradar», recordava ahir Santos.

El projecte es va presentar amb el títol 53 maneres diferents de matar un capellà, un títol provocador que agradava al director d'El Canal, Salvador Sunyer, i també al director artístic del Lliure, Àlex Rigola. El projecte comptava amb un dibuixant que retratava mossèns (com els judicis de fa anys quan no es deixaven entrar càmeres) que morien de maneres poc convencionals: se'ls treia la sang i se'ls feia una transfusió d'Anís del Mono, per exemple, comenta Santos. Aquest muntatge no va aconseguir el ritme i l'humor que perseguia, i diu Santos, «era una irreverència per Joan Brossa».

LLARGA VIDA A SANTOS

Sunyer desitjava ahir al migdia en la presentació de l'espectacle que la relació d'El Canal amb Carles Santos es pogués repetir. Irònicament parlava que presagiaria «una llarga vida» si no fos per l'edat de Santos. L'artista va recollir el guant tot comentant que poder fer un treball sobre Brossa li ha permès comptar amb un dramaturg compromès, un valor que no troba en els autors d'avui.