La Linda Moody i en Ferrando Enguídanos són una de les parelles idiomàtiques més curioses que han sorgit del programa Voluntariat per la llengua. La Linda, voluntària, ve d'Anglaterra, fa sis anys que viu a Catalunya i té un nivell alt de català. En Ferrando, l'aprenent, ve de Madrid i fa quatre anys que viu a Girona. El mes d'octubre passat van tenir la seva primera cita, i des d'aleshores, han quedat regularment per parlar en català. Per a en Ferrando presentar-se com a aprenent era una bona alternativa als cursos de català que havia començat. «Treballo de comercial, i per qüestions de feina no podia seguir un horari fix, però sí que tenia temps per mantenir converses de manera puntual». Al llarg d'aquests mesos, el Barri Vell de Girona ha estat el teló de fons de les seves converses. Els dos creuen que val la pena aprendre l'idioma; segons la Linda, «si t'esforces per parlar en català, la gent t'ho agraeix».

Quan en Ferrando va arribar a la ciutat, no coneixia ningú, però de seguida li van parlar d'un grup de persones que es reunien per fer castells: els Marrecs de Salt. «Em van deixar impressionat. Ara sóc marrec, i explico el fenomen casteller a d'altres catalans que no el coneixen», explica.

La Linda és conscient que el seu cas és excepcional: una anglesa ensenyant català a un madrileny que, a més, és casteller. «El nostre cas és un símptoma de la mescla del món modern, i crec que és bo», diu.

Després de deixar-los sols, la Linda i en Ferrando reprenen la seva conversa. «I doncs, com va tot plegat?» «Bufa, molta feina...», diuen.