No n'hi ha cap que hagi fet campanya a favor del seu llibre amb una roda de premsa espectacular al Liceu, així que tots els autors gironins poden estar tranquils: firmaran els seus llibres a uns pocs lectors afectuosos i envoltats d'amics i, en acabat, sense avergonyir-se gaire d'haver alimentat el circ, podran retirar-se de nou a escriure. Entre ells hi haurà dos veterans que tornen a la novel·la. Miquel Pairolí és ara mateix un dels escriptors més respectats i valuosos del país, i això que escriu en català i no es fa entrevistar per Olga Viza. A Cera (La Magrana), recrea l'ambient d'una ciutat grisa i beata de postguerra, i les seves transformacions econòmiques, urbanístiques i morals, a través d'una família que regenta una cereria. El banyolí Josep Navarro Santaeulàlia, per la seva banda, s'endinsa per primera vegada en el Japó modern, un país que l'apassiona prou per haver après la seva llengua i haver afinat la seva pròpia poesia amb la concisió de l'haiku, a Yume (La Magrana), una novel·la que confronta els ideals amb l'escepticisme a través d'un narrador que evoca l'amic mort.

Però el cert és que el gros de les novetats editorials es concentra aquest any en els autors novells, encara que alguns haguessin publicat els seus llibres ja fa uns quants mesos. Entre els que s'estrenen, hi ha el jove Pau Planas, guanyador de l'últim Premi Just M. Casero amb La Nau (Amsterdam), una obra de ciència-ficció que fa una notable incursió, tot i les reserves de l'expressió, en l'existencialisme. A les parades de la Rambla no hi faltarà tampoc el periodista i crític de cinema Pep Prieto, que ha dedicat la seva segona novel·la a la Mala premsa (CCG). També Carles Ribas ha fitxat per l'editorial de Curbet per treure a la llum la seva primera novel·la, L'home més afortunat del món, candidata a convertir-se en el manual (poc modèlic) del jove creador en crisi. El begurenc Miquel Martín, que ja tenia uns quants llibres, ha tornat però aquest any a la novel·la després d'un llarg silenci amb Cabells de medusa, un homenatge als corallers i a la vigència de la seva mitologia a través del misteri que envolta un naufragi del passat. Martín serà present a la diada encara amb una altra novetat, Dictadors de butxaca (Editorial Prosa, de Vic), Premi Maspons i Safont de novel·la satírica, en la qual l'autor escarneix els individus petits que engrandeixen la seva mesquinesa humiliant els seus subordinats. La colomenca Susana Pino publica així mateix la seva segona novel·la, Estimada Lluna (Abadia), ambientada a Santa Coloma al temps de la Guerra Civil.

Des d'un gènere maltractat però extraordinàriament viu entre els autors de casa nostra, també s'estrenarà Carles Sala, amb el conte infantil Sóc com sóc, il·lustrat per Quim Bou. L'acompanyaran dos altres veterans de l'especialitat: la prolífica Dolors Garcia i Cornellà, que presenta Suc de Nabius, i Josep M. Fonalleras, amb Les galetes del saló de te Continental.

L'assaig estarà representat pel nostre cap de files, Josep Maria Terricabras, amb les seves Idees de combat (Accent), i el cada vegada més verbós paleontòleg Eudald Carbonell, amb La consciència que crema (Ara Llibres), però la no-ficció estarà encapçalada sense cap dubte, com ja és habitual, per la recerca històrica, amb novetats sobre la Guerra Civil i la Guerra del Francès de Josep Clara (La clau del regne. Girona, setges i mites, Dalmau Editor), Carles Ribera (Cent dies de juliol, Proa) i Lluís Maria de Puig (La Constitució de Batlle i Jover, Eumo, i Girona, guerra i absolutisme, Diputació). Mereix una secció a part el periodista Pius Pujades, que rememora els anys del servei militar a Memòria d'Ifni, o el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que després de presentar-se les últimes diades amb l'edició dels seus dietaris, aporta a les llistes de novetats una útil bibliografia sobre la recerca històrica a casa nostra amb la guia Per a una història de Girona (CCG-Ajuntament). En l'any del seu centenari, no es poden oblidar totes les novetats relacionades amb Mercè Rodoreda, des de la reedició de les seves novel·les i contes a Edicions 62 i Club Editor, fins als assajos biogràfics que li han dedicat Mercè Ibarz (Exili i desig, Ed. 62) i Abraham Mohino i Mònica Miró (Autoretrat, Angle). I per acabar amb recuperacions, convé prendre també en consideració la novel·la elegíaca de Carme Guasch, Trena de cendra, avui que el seu fill, Toni Soler, també posarà a la venda els seus souvenirs polonesos; la reedició de Tres presoners, d'Aurora Bertrana (Club Editor), o el laboriós estudi del banyolí Joan Cortada i Hortolà sobre La filosofia de Josep Maria Capdevila (Publicacions de l'Abadia de Montserrat), un dels intel·lectuals més eminents i oblidats de la Catalunya contemporània i nascut a Olot.