Amb un «català colombianitzat», com ell mateix va dir, el nét de Miquel Joseph, Jaime Joseph, establert a Granollers, va compartir els records del seu avi, en la presentació d'El bibliobús de la llibertat. Agraït pel reconeixement a la feina del seu avi, va destacar que era «un viatger incansable». «Passava llargues estones explicant els seus viatgers», va comentar. Això, i que mai va oblidar Catalunya: «S'enorgullia del seu origen català.»

Inquiet i polifacètic, Joseph es va interessar pel periodisme i també pel cinema: va ser secretari del Comitè de Cinema de la Generalitat republicana i amb l'esclat de la guerra civil també va treballar en la salvaguarda del patrimoni artístic català. Després de travessar la frontera, va passar a París i de seguida se'n va anar a Colòmbia, on va entrar a treballar al Departament de Cinematografia Educativa del Ministeri d'Educació, segons recull la nota biogràfica, obra de l'historiador Josep Grau, que inclou el llibre. No va ser fins el 1946 que va reunir-se amb la seva esposa, de qui se separaria, i una mica més tard, es tornaria a trobar amb els fills. Va viure a Colòmbia, Xile i Panamà, on va crear una impremta que ara és de les més importants del país.