El 2009, quan acabi l'execució d'aquest programa de la llei de barris, s'hauran invertit al Poble-sec prop de 17 milions d'euros, aportats per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Una suma substancial, generosa si es vol, però encara insuficient per corregir les moltes deficiències de caràcter estructural que té la zona. Amb la boca petita, administracions i col·lectius veïnals admeten que en els propers mandats caldrà continuar dedicant esforços –eufemisme que en realitat vol dir diners– per millorar l'urbanisme, els equipaments, els habitatges i els programes socials del barri. S'ha fet feina, sí, però això no justifica cap cofoisme.

A aquestes alçades de curs, un percentatge molt important de les inversions del programa de barris ja es visualitzen sobre el territori. Són un cúmul d'actuacions molt concretes i focalitzades, allunyades dels projectes arquitectònics de perfil més mediàtic. «No s'han fet obres faraòniques, sinó un urbanisme de proximitat pensat per millorar la qualitat de vida de la gent», resumeix Jordi Reynés, responsable del desenvolupament de les lleis de barris al districte de Sants-Montjuïc. La traducció pràctica d'aquesta voluntat teòrica són actuacions com ara la que s'ha dut a terme al carrer de la Mare de Déu del Remei. S'ha tornat a urbanitzar i s'ha aprofitat per renovar l'enllumenat (adaptant-lo a la normativa europea) i eixamplar unes voreres on amb prou feines podia passar un vianant. Aquesta última és una rèmora que tenen diverses vies del Poble-sec, i que es corregirà amb altres obres pendents, o ja en marxa, a Poeta Cabanyes, Salvà i Roser, per citar alguns exemples.

Projectes com aquests, que es concentren en l'espai públic i que volen millorar-ne l'accessibilitat, són els que s'emporten la part més important del pastís pressupostari (11,6 milions d'euros). La configuració orogràfica del barri, així com el desdibuixat urbanisme, fa que molts carrers (Poeta Cabanyes, Salvà o Concòrdia) tinguin uns pendents molt pronunciats, que fins i tot han obligat a instal·lar escales als trams finals per poder comunicar-se amb la resta de vies de l'entorn, especialment el passeig de l'Exposició. Doncs bé, aquestes escales han estat, o ho seran d'aquí a poc, enderrocades i substituïdes per altres de noves, que intenten reduir al màxim l'efecte de barrera arquitectònica –amb graons, això sí– que provoca només veure-les.

Corregir anomalies és, per tant, un fil conductor, una línia marcada que també es tradueix en realitat tangible amb la renovació de la xarxa de clavegueram dels carrers Salvà, Poeta Cabanyes, Tapioles, Creu dels Molers, Hortes, passeig de Montjuïc, Mare de Déu del Remei i Olivera. Ara bé, també hi ha la cirereta del pastís. Una obra, ni que sigui només una, a qui se li pot penjar l'adjectiu d'emblemàtica. No és altra que la construcció del parc de la Primavera, un espai verd d'un disseny poc ortodox imposat pel fet d'estar situat a la falda d'una muntanya. Aquesta és una de les obres que llueix des de fa mesos i que s'ha aconseguit integrar a la idiosincràsia pròpia del barri.

MÉS EQUIPAMENTS
Un dels altres dèficits històrics del Poble-sec és la falta d'equipaments, una circumstància que es veu agreujada per l'escassetat de sòl disponible. Tot i aquestes limitacions, juguen un paper cabdal. Un fet que s'explica pel perfil demogràfic del barri. Dels 40.000 habitants que es calcula que té, uns 9.000 –un 27%– són immigrants, i els equipaments molt sovint són el punt de trobada multicultural que ajuda a enfortir la convivència. Per aquest motiu s'han destinat 2,7 milions d'euros a reforçar-ne l'oferta, amb la construcció del nou centre d'entitats del Poble-sec, al carrer Elkano, ja rematada. Igual que l'adequació del centre d'interpretació històrica del refugi 307 de la Guerra Civil, que s'ha arranjat de dalt a baix i s'ha adequat com a museu. També s'ha remodelat el centre cívic del Sortidor, a la tercera planta del qual es vol desenvolupar un projecte batejat amb el nom A Taula. Es tracta, ni més ni menys, de convertir aquest espai en tot un laboratori de les moltíssimes cuines del món que inunden el Poble-sec. De fet, només cal fer una volta a peu pels carrers per constatar la sorprenent, i alhora inèdita, concentració de restaurants de múltiples nacionalitats que existeix. Pel que fa a reptes pendents, queda concretar què es farà amb el pavelló de les Tres Xemeneies un cop descartada l'opció, inclosa en la llei de barris, de cobrir-lo.