«Participació, compromís i innovació». Amb aquestes paraules va descriure Carme Capdevila, consellera d'Acció Social i Ciutadania, la nova llei del dret de les dones per a l'eradicació de la violència masclista. La normativa, la primera d'àmbit català que regula aquest tipus de maltractament, va rebre ahir el suport de tots els diputats del Parlament. El text legislatiu, que reconeix la violència física, psíquica, sexual i econòmica en diversos àmbits, disposarà d'un pressupost inicial de 24 milions d'euros per al seu primer any de vida. Entre les mesures innovadores destaca la possibilitat de les víctimes d'accedir als drets d'atenció i reparació que preveu la llei amb un informe mèdic o psicològic d'un professional col·legiat dels serveis d'atenció primària o d'acolliment, ja que, fins a aquest moment, per demostrar que una dona era víctima d'aquest tipus de violència calia presentar una sentència de qualsevol ordre jurisdiccional que així ho declarés. A més, d'ara endavant, es tindran en compte els ingressos i les rendes individuals de cada dona, i no els de la unitat familiar, a l'efecte de percebre ajuts com ara la renda mínima d'inserció, l'assistència jurídica gratuïta o altres ajuts d'àmbit escolar dirigits als fills. El fons de garantia, que cobrirà les pensions alimentàries i compensatòries impagades pels excònjuges sempre que aquest incompliment comporti «una situació de precarietat econòmica» per a l'afectada, no serà efectiu fins a l'any 2009, ja que, com succeeix amb altres parts de la llei, requereix un reglament propi per poder-se desplegar. Els ajuts extraordinaris i puntuals seran de dos tipus: per als fills de les dones que han mort a conseqüència de la violència masclista i que, en el moment de la defunció materna, depenien econòmicament de la progenitora i tenien menys de 26 anys, o per a aquelles dones que es troben en una situació extrema –que encara s'ha de definir– i requereixen aquest recurs extraordinari.

Marisa Fernández, coordinadora de la comissió sobre violència masclista de l'Associació Dones Juristes, va assegurar que es tracta d'una «llei completa i integral» que incorpora mesures molt positives, com ara l'accés a l'atenció sense necessitat d'aportar una denúncia o el fons de garantia, i que disposa d'una dotació econòmica. Tot i això, Fernández va advertir que ara caldrà veure «com es desplega» i va lamentar que no s'hi hagi inclòs la violència institucional, és a dir, «la violència amb què es pot trobar una dona embarassada quan a causa d'una detecció tardana de la malformació del fetus no se li permet avortar a la xarxa pública», va dir a tall d'exemple. Beatriu Masià, fundadora de l'Associació Tamaia: Dones Contra la Violència, va coincidir amb la representant de Dones Juristes en relació amb el «gran avenç» que representa la llei, i va remarcar que crea un precedent molt bo ja que, per primer cop, es reconeix sense embuts que aquesta violència es nodreix del «masclisme».