El president de la Generalitat, José Montilla, i el líder de CiU, Artur Mas, van tancar la seva segona reunió per acordar les mesures per fer front a la sequera sense consens. El transvasament del Roine –pel qual la federació nacionalista aposta amb fermesa i a què el govern s'oposa– va tornar a encallar la conversa. Tot i que Mas va apuntar que CiU donaria suport a la interconnexió de l'Ebre si l'acompanyés el «consens amb el territori» i reivindica la paternitat de la proposta, reclama la necessitat de trobar en el riu francès una resposta estructural a l'abastiment d'aigua. Però el govern confia en les dessalinitzadores. Mas perseguia un acord global per fer front a la sequera, amb solucions d'urgència i estructurals. Però les divergències sobre el Roine ho van fer impossible. I això que no en mantenien tantes, tanmateix, amb la interconnexió de les xarxes de l'Ebre i l'àrea metropolitana de Barcelona.

El senador i secretari general d'ICV, Jordi Guillot, creu que cal fer un reconeixement a la solidaritat que la conca del Ter ha tingut amb l'àrea de Barcelona, per la qual cosa va reconèixer que mereix compensacions si hi ha pèrdues en els sectors que en depenen, equivalents a les que ja hi ha prescrites per a l'Ebre o per al Segre. En una roda de premsa a Girona, Guillot va admetre que el problema és Barcelona i no pas el conjunt del país: «El problema és que Barcelona necessita aigua.» El senador va assegurar que, un cop superada la situació, es restabliran els cabals ecològics del Ter. « La situació és complicada, difícil, excepcional, sense precedents. Hi ha una sequera excepcional, amb què no es comptava», va afegir-hi, abans de criticar la política hidràulica de CiU i d'assegurar que el govern ja fa temps que intenta redreçar-la. Considera que la solució estructural no és el transvasament del Roine, sinó més aviat impulsar quatre accions: nova cultura de l'aigua, noves captacions, reutilització i dessalinitzadores, que Iniciativa creu que és la veritable alternativa.