Les dades de l'embassament de Sau es van començar a comptabilitzar l'octubre del 1964, mentre que en el de Susqueda va ser just tres anys més tard, l'octubre del 1967. Des d'aleshores, ben poques vegades la suma de l'aigua embassada en els dos pantans ha estat inferior als 100 hm³, un 25% de la capacitat del sistema. Segons les xifres històriques, el mínim es va marcar el mes d'abril del 1990, amb 47,45 hm³. La sequera d'aquell any, que ja s'arrossegava des de mitjan 1989, va estar a pocs dies de provocar restriccions en el subministrament d'aigua a Barcelona. Entre el novembre del 89 i el juny del 90 es va oscil·lar en una forquilla entre 84,4 i 47,45 hm³, conseqüència de dos anys seguits de falta de pluges, sobretot a la capçalera del Ter. Des d'aleshores, només els mesos de març i abril del 2002 no s'havia superat, però per ben poc, el llindar dels 100 hm³. Anteriorment, la sequera extrema de l'any 1973 –unida al creixement de l'àrea metropolitana de Barcelona– havia deixat Sau i Susqueda en 98 hm³ el mes de novembre, i en 82,3 al desembre.

La situació actual, doncs, és excepcional. A final de la setmana passada, els nivells marcaven 82,4 hm³, però les pluges d'aquest cap de setmana van permetre que aquesta xifra augmentés fins als 83 hm³. Les reserves feia mesos que disminuïen, però les pluges que han caigut i l'aplicació de les restriccions del decret de sequera han permès oscil·lar les últimes setmanes al voltant d'aquesta xifra, compensant la sortida d'aigua per a l'abastament domiciliari amb les noves entrades als pantans.

Per altra banda, continua el desembassament de l'aigua de Sau cap a Susqueda, que va començar fa setmanes. L'objectiu és acumular l'aigua en un sol pantà, el de Susqueda, per garantir un millor aprofitament del recurs. Quan un pantà està per sota d'un determinat llindar, l'aigua perd qualitat perquè es barreja amb el llot acumulat al fons del pantà, i no és apta per al consum humà.