L'«informe Camps» pretén orientar la UE en l'adopció de futures polítiques hidrològiques. I assenyala que «no existeixen alternatives» a uns transvasaments que qualifica de «mesura d'articulació de la solidaritat en matèria d'aigua» però només «dins dels Estats membres», de manera que no donaria cobertura al transvasament del Roine. Alhora, el document limita el recurs a les dessalinitzadores, però sí que recull, segons el president de la Generalitat Valenciana, «mesures complementàries d'estalvi, eficiència en l'ús de l'aigua i de respecte al medi ambient». També preveu crear un fons econòmic per construir infraestructures noves o pal·liar les fuites en canonades.

El text va tirar endavant gràcies, sobretot, al suport dels representants de territoris governats pel PP, encapçalats pel País Valencià i Múrcia, que van reivindicar el Plan Hidrológico Nacional (PHN) d'Aznar. Camps va assenyalar que, si el PSOE no l'hagués derogat, ara Barcelona no patiria per l'escassetat d'aigua.

Per contra, la Generalitat i el govern aragonès van encapçalar l'oposició a l'«informe Camps», amb les Illes Balears i altres comunitats governades pel PSOE. La delegada del govern a Brussel·les, Anna Terrón, va rebutjar de ple els transvasaments, i va argumentar que la captació Segre-Llobregat és només la «darrera i última opció». El document va incorporar 43 esmenes que, entre altres qüestions, limiten el recurs de transvasar aigua, però la Generalitat i Aragó es van queixar del rebuig de bona part de les al·legacions que hi van presentar.

CRIDA DE LA UE PER L'AIGUA
Ahir, precisament, el Parlament Europeu va aprovar una altra resolució en què reclama als estats membres que adoptin «mesures per garantir la disponibilitat i conservació dels recursos hídrics». Tanmateix, aquest text, presentat per un diputat socialista italià, no parla de transvasaments i sí de gestionar-ne la demanda i promoure'n l'ús racional.