El cost total de les obres per adaptar les infraestructures existents a Tarragona és de més de 2,2 milions d'euros i totes estan finançades per l'ACA. D'aquestes set, tres ja estan preparades per donar servei: l'actuació per derivar la mina PII a l'estació de tractament d'aigua potable del riu Francolí, l'equipament al pou de la Boella –un dels principals subministradors– i el control centralitzat del moll on es carreguen els productes inflamables, on dilluns instal·laran el comptador. Pel que fa als quatre restants, tan sols la connexió de la mina de l'Arquebisbe amb els dipòsits generals encara es troba a la meitat perquè, com a molt tard, els altres tres estaran acabats el mes de maig. Aquest és el termini que va donar la portaveu de l'equip de govern de Tarragona, Begoña Floría, que va subratllar que «tot això és un escenari preventiu, però per les notícies que tenim és molt probable que passi».

La portaveu socialista també va insistir que tota la infraestructura que s'està construint quedarà en benefici del servei públic d'aigua de Tarragona i serà reversible, és a dir, en el cas que la demanda d'aigua la tingués la ciutadania de Tarragona, l'operatiu de recepció ja estaria preparat.

Un altre dels punts de què va tractar la representant de l'equip de govern –flanquejada pel president d'Ematsa, Ferran Sánchez Camins, i pel regidor d'Hisenda, Pau Pérez– va ser que Tarragona utilitza actualment per al subministrament propi l'aigua del minitransvasament de l'Ebre i un 20% dels recursos oferts pels pous. Aquesta aigua, segons Floría, «és un excedent temporal que no provocarà la salinització dels pous ni crearà problemes de subministrament. El regidor que actua d'enllaç amb Ematsa, Pau Pérez, va recordar que els aqüífers s'han recuperat «perquè en vint anys no hi ha hagut sobreexplotació».