Diferents entitats representants de discapacitats físics conjuntament amb tècnics de l'Ajuntament de Barcelona van viatjar, l'any 2005, en un tren dels trens d'alta velocitat (model Talgo Bombardier, sèrie 102) que enllaçava Lleida i Saragossa per valorar-ne les condicions d'accessibilitat. Ja aleshores, l'informe que va redactar el consistori aconsellava «resoldre la capacitat de lliure embarcament i desembarcament i possibilitar la lliure circulació del vehicle» dels passatgers que viatgessin amb cadira de rodes. Per la seva part, també organitzacions com ara l'Ecom demanaven «evitar l'ús de rampes manuals que depenen del personal de servei i que en l'actualitat són indispensables per accedir a l'únic vagó reservat per a persones amb mobilitat reduïda». Ja que aquesta entitat entén l'accessibilitat com «el dret a gaudir dels béns i serveis que la societat ofereix, en igualtat de condicions que la resta de ciutadans». Tres anys després d'aquell viatge per detectar les barreres arquitectòniques dels TAV, els problemes encara no s'han solucionat tot i que Renfe ha adquirit nou material mòbil. El trajecte entre Barcelona i Madrid es fa amb trens nous (model Siemens S103) que tenen gairebé els mateixos problemes d'accessibilitat que els que es van detectar en els combois del viatge entre Lleida i Saragossa.

VIATJAR AMB CADIRA DE RODES
La primera barrera que han de superar les persones que van amb cadira de rodes i viatgen amb TAV des de l'estació de Sants fins a la d'Atocha és l'accés al tren. Poden baixar a les andanes amb ascensor, però per entrar al comboi necessiten que el personal d'atenció al viatger de Renfe els col·loqui una rampa mecànica per superar la distància que hi ha entre el comboi i l'andana. Per poder fer aquesta operació, els viatgers amb mobilitat reduïda han d'estar 30 minuts abans a l'estació. Només poden viatjar en el cotxe número 5, en classe turista, on hi ha els dos seients –d'un total de 397– reservats per passatgers que van amb cadira de rodes, segons expliquen fonts de Renfe. No és només que les persones amb mobilitat reduïda no puguin escollir la classe on volen anar, sinó que hi ha poca oferta de places, segons el representant de la federació de discapacitats físics Ecom, Benito Durán. Ell creu que «hi hauria d'haver un percentatge –en funció de la gent que utilitza aquest servei– de seients reservats o utilitzables per les persones que viatgen amb cadira de rodes». Durán explica: «La cadira de rodes és com una peça de roba de la qual no ens volem desempallegar.» El viatge en TAV «és còmode si obvies que no et pot moure del seient», diu Durán. Els passadissos del TAV són tan estrets que «no és possible desplaçar-se amb la cadira fins a la cafeteria». «Ja sé que em poden portar el cafè, però el vull anar a buscar jo», hi afegeix. Els lavabos són adaptats però «són petits per fer la maniobra».

No totes les veus són tan crítiques com les de l'Ecom. Per Josep Maria Ballesteros, el president del comitè català de la Confederació Coordinadora Estatal de Minusvàlids Físics d'Espanya (Cocemfe), és molt millor viatjar a Madrid amb TAV que amb avió. Per Ballesteros, la reserva de dues places per a passatgers amb cadira de rodes és suficient perquè hi ha persones amb mobilitat reduïda que «no tenen cap problema a fer una transferència de la cadira de rodes al seient del tren». L'assistència que t'ofereix Renfe «és gairebé immediata; abans s'havia de demanar amb 48 hores d'antelació». I el que s'ha de tenir en compte és el preu: viatjar en tren és més barat.

Per Durán, és «una falta de sensibilitat que Renfe hagi comprat material mòbil nou que no està completament adaptat». «No demanem res impossible», explica: la línia 14 del metro de París està completament adaptada.

Fonts de Renfe, en canvi, mantenen que posar una rampa per superar el desnivell «és una opció raonable».