Pare dels polítics Concepció i Jaume Veray i Cama, va ser durant els primers anys de la democràcia la cara pública d'Aliança Popular (AP), primer, i del Partit Popular (PP), després a les comarques gironines. Va lamentar amb un «dolor de cor i recança» la pèrdua de la sigla AP i el canvi per la de PP. El 1983 Veray va assolir la vicepresidència a Catalunya d'Aliança Popular. La seva implicació amb AP va ser tan intensa que, en aquell temps, ell va finançar el partit de la seva butxaca, segons havia confessat en una entrevista a El Punt, el juliol del 1990.

Casat amb Mercè Cama, de Calonge, i pare de cinc fills, un cop retirat de la política es va dedicar a la família i a administrar les seves finques i un patrimoni repartit per diversos municipis del Gironès, de l'Alt i el Baix Empordà.

L'any 1951 el seu pare ja el va enviar a estudiar de pèrit agrari a Madrid, a l'Escola Central d'Agricultura, perquè aprengués a administrar les propietats de casa seva. I vet aquí que allà a Madrid va contactar amb Manuel Fraga, Martín Villa, López Rodó, Alberto Ullastresi Vicente Mortes Alfonso. Mai no va amagar, com fan molts, que era de dretes, «però mai de la Falange de Martín Villa i de Suárez». També va tenir temps per a l'oci: es va aficionar al rugbi i va arribar a ser internacional un cop, en un partit contra Portugal.

Professionalment, a banda de gestionar el patrimoni familiar, va arribar a treballar als laboratoris de la central lletera de Girona i va ser conseller delegat i director comercial del polígon de Celrà.

La seva vida va estar marcada per la Guerra Civil, comentava el 15 d'abril del 1984 a El Punt Diari: «Els roigs em varen assassinar la mare, l'avi i un tiet només d'esclatar la guerra (...) L'única justificació que van donar per la matança és que eren de dretes i anaven a missa.» Era fill d'una família de llarga tradició, documentada almenys a partir del segle XI, i amb dos títols de ciutadà honrat. Un títol donat per Lluís XIV, de França, i l'altre, per Carles III, d'Espanya.

Malgrat això, Veray no va simpatitzar amb el feixisme imperant; a Madrid va acostar-se als monàrquics. L'interessava l'ordre, era missaire, un fervorós catòlic creient i practicant. Pertanyia a l'Arxiconfraria de la Passió i Mort, de Girona; aquest 2008 ha estat el segon any que ja no ha sortit a la processó del Divendres Sant a Girona.

La missa exequial en sufragi per l'ànima de Jaume Veray es farà aquesta tarda a dos quarts de cinc a l'església parroquial del Carme, de Girona.