Una desena d'illes de cases a la quadrícula que delimiten la travessera de les Corts, l'avinguda de Sarrià, i els carrers Taquígraf Serra i de l'Equador es veuran afectades en els pròxims set o vuit anys per la modificació del pla general metropolità del sector de la colònia Castells. El centre d'aquesta gran actuació urbanística, en què participen l'Institut Català del Sòl (Incasol), depenent de la Generalitat, i l'Ajuntament de Barcelona, és la desaparició dels 120 habitatges unifamiliars de l'antiga colònia obrera que continua dreta entre els carrers de l'Equador i d'Entença i d'alguns edificis centenaris emplaçats al voltant de la petita plaça del Carme. En definitiva, un projecte de modernització que afecta directament 50.000 metres quadrats del districte i que concerneix més de 300 famílies que hauran de ser reallotjades.

Des que els habitants de la colònia Castells van tenir la primera notícia de la sentència de desaparició de les seves cases han passat més de vuit anys: «Va ser pel dia dels Sants Innocents de 1999», explica el president de l'associació d'afectats, Josep Alió, tot recordant que aquesta entitat, fundada tres anys més tard, representa a hores d'ara prop de 130 famílies. Després d'un llarg procés negociador amb les autoritats municipals, no exempt de tensions i de contenciosos judicials, el 16 de març del 2006 l'alcalde Jordi Hereu, el director de l'Incasol, Miquel Bonilla, i el mateix Alió van signar el protocol que significava el tret de sortida de la primera fase de la remodelació de la colònia Castells i del seu entorn, amb un pressupost de 110 milions d'euros. Aquesta actuació, a banda de la realització de diversos equipaments, vials i petits jardins, ha comportat la construcció del primer dels cinc edificis de protecció oficial –situat a la cantonada entre la travessera de les Corts i el carrer Morales– que han d'acollir els propietaris i els llogaters de les modestes cases obreres, però amb un gran valor econòmic, d'acord amb el sòl que ocupen. La regidora executiva de les Corts, Montserrat Sànchez, ha explicat que el bloc de protecció oficial, que disposa de 58 pisos, estarà «acabat al setembre o a l'octubre» i que, un cop siguin assignats a la primera tongada de desplaçats, «començarà l'enderroc» de més de la meitat de la colònia Castells. Alió confirma aquestes previsions, amb un matís: «Si tot anés bé, el reallotjament hauria de començar al principi de l'any vinent.» El calendari definitiu probablement s'establirà en una assemblea que celebraran els afectats amb els responsables del districte i l'Incasol i que està prevista per al final de l'abril.

En l'assemblea, segons ha indicat Sànchez, l'Incasol també presentarà als veïns «diversos avantprojectes» del següent edifici de protecció oficial que encetarà la segona fase de les obres. Aquesta etapa inclou la construcció de 222 habitatges, distribuïts en quatre blocs que estaran situats al voltant de la plaça del Carme, a l'illa entre els carrers d'Entença i Morales i a la confluència entre els carrers del Montnegre i de l'Equador. Alió precisa que les edificacions de la segona fase permetran culminar el procés de reallotjament de totes les famílies afectades pels enderrocs i, fins i tot, alliberaran alguns pisos de protecció oficial que estaran a la disposició de l'Ajuntament. Les persones que quedin fora de la primera tongada de recol·locats s'hauran de traslladar provisionalment, en espera dels futurs habitatges de la segona fase, a l'altra meitat de la colònia Castells, que es mantindrà dreta com a «edificis de transició», tal com els anomena el president de l'associació d'afectats. El tercer pas que preveu la modificació del pla general metropolità és el que donarà entrada a la zona als promotors privats, que concentraran la seva oferta de renda lliure a banda i banda del carrer d'Entença, entre Taquígraf Serra i Montnegre. En el protocol signat l'any passat s'assenyala que en total es generaran uns 400 habitatges, sumant els de promoció pública i privada. Alió calcula un termini «d'entre set i vuit anys» perquè tota la transformació urbanística estigui enllestida i la colònia Castells passi a formar part de la memòria del passat. Ni Sànchez ni el representant dels veïns preveuen conflictes en aquesta llarga transició i tots dos coincideixen a indicar que el principal neguit dels habitants és tenir els pisos nous. «Com a districte, les relacions amb l'associació han estat molt fluides des que es va signar el protocol», va dir la regidora. «De l'únic que es queixa la gent és de no poder ser ja a l'edifici nou», hi afegeix Alió. Les administracions mantenen amb pany i forrellat els noms dels beneficiaris del bloc del carrer Morales per evitar desfermar, abans d'hora, gelosies o queixes dels que en quedaran fora i hauran d'esperar al següent torn.