Una prova de l'eufòria que es va viure ahir al PSC és que la candidata, Carme Chacón, va sortir a valorar el resultat de les eleccions només amb un 38% dels vots escrutats a Catalunya, que els donaven 26 diputats, un menys dels que finalment van aconseguir. Es tracta del millor resultat del partit des del 1982, en què també van assolir 25 escons. Acompanyada per Jordi Hereu, Joan Clos, David Vegara, Daniel Fernández, Miquel Iceta i Isidre Molas, va ser rebuda amb crits i aplaudiments. Les primeres paraules de la candidata van ser per expressar un compromís, ja que va garantir que el suport majoritari dels catalans a les urnes quedarà reflectit en pes i influència en el pròxim govern espanyol del PSOE. «Catalunya ha estat decisiva i Catalunya serà decisiva», va prometre, després de constatar que «el vot dels catalans ha estat decisiu per a la victòria dels socialistes a Espanya, per obrir una nova etapa de concòrdia i entesa». Hi va incidir el primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, en la valoració final, amb un 88% escrutat i en companyia de la candidata i altres membres de la llista. «El PSC està orgullós de l'aportació decisiva perquè el proper president sigui José Luis Rodríguez Zapatero». I més, va dir, per l'increment del diferencial entre el PSC i el PP, de 18 diputats a Catalunya. «Hem aconseguit barrar el pas a la dreta», va proclamar Montilla. En un context de gran pèrdua de suport per part d'ERC i ICV-EUiA, va reivindicar-se com «la majoria catalana al Congrés», i va apuntar: «El socialisme català serà els propers quatre anys més fort i decisiu que mai.»
El PSC va valorar l'alta participació, pels volts d'un 73%, en uns comicis que s'han vist marcats per la mort, divendres, de l'exregidor socialista a Arrasate Isaías Carrasco, assassinat per ETA. El viceprimer secretari, Miquel Iceta, va dedicar les primeres paraules, en la valoració al tancament dels col·legis electorals, als familiars i amics de Carrasco i als companys del PSE-EE. El balanç d'Iceta va ser prudent. Al PSC tothom tenia clar l'avanç electoral, però esperaven l'escrutini per cantar victòria. Recordaven, per exemple, que el 1993 es va donar el PP com a guanyador i es va acabar confirmant que ho era Felipe González. El que sí que sabien, com va dir el viceprimer secretari dels socialistes catalans pocs minuts després de les vuit del vespre, era que continuen sent «el primer partit del país» i que havien guanyat «les desenes eleccions consecutives des del 1977». Va ratificar el seu suport a José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol per «una gestió rigorosa de l'economia, una ampliació de les llibertats civils i el desplegament de forma plena de l'Estatut».
)
