Rodríguez Zapatero governarà la legislatura vinent amb més força i amb més serenor contra un PP que, novament des de l'oposició, haurà d'afrontar un període de reflexió i sobretot de recanvi de les cares que s'han cremat en aquests darrers quatre anys intentant pintar una Espanya trencada i al límit de l'abisme que ni ells mateixos no es creien. Rodríguez Zapatero també podrà governar sense els lligams que ha mantingut durant la darrera legislatura amb Esquerra Republicana i que li van permetre respirar tranquil durant el primer any del seu govern, però que després, des de la seva òptica, li han portat més maldecaps que beneficis. Ara podrà plantejar-se governar tot sol, amb el suport parlamentari dels bascos o amb els deu diputats de Convergència i Unió. En tot cas, Zapatero ha quedat sense la majoria absoluta que alguns li pronosticaven a mitja tarda d'ahir, però té al davant quatre anys que qualsevol governant voldria per tirar endavant els seus projectes sense cotilles internes. Zapatero hauria d'agrair als socialistes catalans la seva victòria. La legislatura és llarga i tard o d'hora farà que la geometria variable del PSOE s'hagi de combinar amb CiU. Però ara per ara la realitat és que el PSC és el que té la representació catalana a Madrid. Haurà de preveure, això sí, que el «català emprenyat» que no ha sortit aquest 9-M torni aparèixer, i per això a Zapatero li caldrà donar confiança i una certa autonomia als socialistes catalans. Fet que s'hauria de concretar en el fet que els diputats de Carme Chacón tinguessin grup propi al Congrés dels Diputats. Una veu catalana i socialista que posés fre als tics espanyolistes que té el PSOE.
El veterà Felipe González deia que li va ser més difícil la segona legislatura que no pas la primera. És quant el governant esdevé una mena de «salvador». «Governaré per a tothom.» Unes paraules boniques difícils de complir. Ara mateix a l'Estat urgeix un pla per combatre els efectes de la crisi econòmica i diàleg per recuperar la unitat d'acció contra ETA. L'executiu també haurà d'aprovar lleis, decrets i ordres ministerials per complir amb l'allau de prometences que s'han fet a la campanya. Mesures que s'han de notar en les nòmines, en les pensions i en el pagament dels crèdits hipotecaris.
