«És molt difícil deslligar la nostra història cultural de la col·lecció A tot vent, que va néixer en la dictadura, va passar per la República, va patir la guerra i l'exili i va tornar durant el franquisme». Per Fèlix Riera, director editorial de Grup 62, el seu catàleg es pot comparar amb el de Gallimard pel seu abast i recorregut.

Isidor Cònsul, que porta el timó de l'edició de Proa des de fa deu anys, va recordar ahir els inicis de l'aventura literària, quan l'any 1928, Marcel·lí Antich (1985-1968) i Josep Queralt (1896-1965), «dos homes de cultura amb vocació pedagògica, catalanistes decantats cap a l'esquerra i convençuts que calia posar la cultura a l'abast del poble», van tirar endavant aquest projecte des de Badalona, en el marc de l'editorial Proa i sota els auspicis de Pompeu Fabra. «La creació de la col·lecció neix també en ple debat sobre la necessitat d'agilitzar la narrativa catalana i per això primer era imprescindible tenir accés als clàssics universals». Alguna de les personalitats que van fer possible aquest somni són Andreu Nin, que, després de ser expulsat de la URSS, va dedicar-se a traduir els grans escriptors russos com ara Dostoievski i Tolstoi. Nin va propiciar, d'altra banda, un trencament entre els dos socis inicials l'any 1935 per motius polítics i va muntar amb Antich una editorial d'assaig polític, Atena, que només va sobreviure un any. «Queralt va tirar endavant l'editorial des de Perpinyà a base de subscripcions i el 1963-64 Proa va tornar de l'exili». En aquells moments, la direcció literària la va assumir ni més ni menys que Joan Oliver.

«En definitiva, són 80 anys d'una història apassionant, de fidelitat i de gust per a la literatura», va concloure Cònsul.

Entre els editors que han fet de mariners hi ha Xavier Bru de Sala, que va encarregar-se de la sèrie quan Proa va passar a integrar el grup Enciclopèdia Catalana (1983). Un altre responsable, Oriol Izquierdo, actual director de la Institució de les Lletres Catalanes, va repassar la seva travessia editorial que va durar uns dotze anys: «Era una criatura quan vaig assumir la direcció de la col·lecció i vaig aprendre a ser editor pilotant». Tot comparant la tasca d'un editor amb la d'una llevadora – «l'editor és una llevadora i els autors, mares»– va emfasitzar que els editors d'A tot Vent han estat primer de tot lectors i han establert bones relacions amb els autors: «Publicar és una aventura, per això també es van fer apostes, com ara John Banville i Paul Auster, que en el seu moment eren un risc», va dir.

Tres autors «mare» de la col·lecció van donar el seu testimoni: Jaume Cabré (que va anunciar, amb paraules d'Izquierdo, que estava «embarassat») va dir que estava molt «orgullós» per integrar el catàleg i va tenir paraules de record per a Josep Lluch, «un punt de referència»; Vicent Alonso, traductor del Assaigs de Montaigne, va lloar la qualitat del catàleg; i Joan Francesc Mira va destacar que molts dels seus títols, com ara la Divina Comèdia, de Dante, que va traduir, així com els Evangelis, continuen suscitant l'interès del públic. En aquest sentit, Cònsul va recordar que els dos volums dels Assaigs (el tercer sortirà aviat) han encapçalat la llista dels més venuts, i que novel·les com ara La muntanya màgica, de Thomas Mann, s'han d'anar reeditant, així com la Divina Comèdia, que ja ha arribat a la cinquena edició.

80 ANYS, 80 TÍTOLS