El sistema d'elecció al Senat és de llistes obertes i cada elector ha de marcar tres candidats. A la pràctica, un sistema majoritari limitat en què el partit més votat al Congrés se sol endur tres actes de senador i el segon, una, ja que es trien quatre senadors per circumscripció. Però per tercer cop ICV i ERC hi concorren junts amb el PSC i això permet als republicans tenir un candidat entre els tres primers noms per ordre alfabètic, que al cap i a la fi són els que sol marcar l'elector per defecte. L'Entesa s'ha emportat sempre dotze dels setze senadors catalans en joc.

La part més anecdòtica acaba sent determinant: el cognom. Al Senat no hi ha caps de llista, però Alberich, Judit, del PSC, és a efectes reals la número u de l'Entesa perquè el seu cognom comença per a. Hi ha pocs electors que trien candidats a partir del coneixement, i, en canvi, la inèrcia fa que el candidat que apareix en primer lloc agafi avantatge, sobretot quan se sumen les votacions d'electors que opten per votar candidats de dos partits o coalicions diferents.

En la candidatura convergent, Maldonado és el primer de la llista perquè els cognoms del segon i tercer comencen per p: els ebrencs Salvador Pallarès i Rosa Pertegaz. El reusenc Jordi Just apareix com a suplent de Maldonado, perquè si no segurament li prendria el lloc per una qüestió simplement alfabètica. Maldonado mateix ho té clar: «El Senat és el gran desconegut.» «La gent em diu que em votarà però no saben que s'ha de marcar el nom amb una creu», confessa. Les reivindicacions de llistes obertes topen amb la crua realitat, si més no en el cas del Senat.