Per Entesa, que repeteix coalició per tercera consulta consecutiva, s'estrenen Pere Muñoz i Judit Alberich. En el cas d'Alberich, substitueix la tarragonina Maria José Elices. Alberich debutaria a la cambra alta al costat d'un històric socialista i d'un alcalde republicà de l'Ebre.

UN HISTÒRIC
Ramon Aleu és el candidat més veterà. Fa més de catorze anys que és senador socialista i, malgrat això o potser justament per aquest motiu, afirma que un dels seus objectius és convertir el Senat en una veritable cambra de representació territorial, «malgrat que serà molt difícil». Explica, en aquest sentit, que té «tres propostes factibles»: crear una «oficina econòmica de caràcter territorial que faci una comparació de les inversions de l'Estat» a cada comunitat autònoma; modificar la comissió general de les comunitats perquè els consellers autonòmics tinguin veu davant del govern estatal, i incrementar progressivament l'ús del català» al Senat. Aleu afirma que «el PSOE té tan clar com el PSC» que «el debat entre el govern i les comunitats autònomes, tancat ara en comissions sectorials, s'ha de fer en un espai públic com és el Senat». Com a propostes concretes per impulsar en els quatre anys vinents, destaca «els punts comuns» dels programes dels tres partits que formen l'Entesa Catalana de Progrés.

UN ALCALDE A MADRID
Coincideix en aquest punt amb Pere Muñoz, que es presenta per primer cop a unes eleccions espanyoles. «L'experiència que tinc com a alcalde que molts cops he anat a Madrid a negociar em diu que és molt important que algú t'acompanyi, fins i tot millor si és senador perquè són més respectats a Madrid que no pas els diputats», explica Muñoz. Muñoz admet que «el tema dels fangs de l'embassament és el que em va fer decidir», atès que «podré tenir fil directe i no aniré a Madrid quan puga sinó cada setmana». Assegura que «aquests pròxims quatre anys seran els del canvi del riu perquè ara només s'ha licitat un 10% de tot el que s'ha de fer» i que «els pròxims quatre anys cal fer el 90% restant». Alhora, destaca que vetllarà per l'execució de les inversions previstes, com ara les variants de l'N-340 (l'Aldea) i N-420 (Riudecols, Corbera i Gandesa), i també per la xarxa ferroviària després que el seu predecessor i actual candidat republicà al Congrés, Lluís Aragonès, aconseguís deu milions d'inversió per a la línia Reus-Móra-Casp, «dels quals només s'han executat 550.000 euros». Muñoz diu que «és el congressista qui s'ha de bellugar, sigui diputat o senador», i avança que defensarà una proposta «molt important», com és «la creació d'una taula de l'aiguabarreig semblant a la del riu Sénia». Aquesta iniciativa que implicarà tres províncies (Tarragona, Lleida i Terol) de dues comunitats autònomes (Catalunya i Aragó) ha de resoldre «l'aïllament» de la zona i servirà d'exemple «del que poden fer els senadors pel seu territori».

DE DIPUTAT A SENADOR
L'històric convergent Josep Maldonado opta a una plaça al Senat després de vuit anys al Congrés: qui no recorda la seva foto amb la samarreta de la selecció catalana. El dirigent vendrellenc s'ho agafa amb ganes després d'una llarguíssima trajectòria política, aposta perquè el català es pugui utilitzar al Senat i confia que aquesta sigui la legislatura «històrica» de la reforma del Senat, per convertir-lo d'una vegada en una cambra de representació territorial: «El PSOE i el PP sempre ho porten al programa i després ho esborren.» Creu que ha arribat a un punt que no és una qüestió de voluntat política dels dos partits majoritaris, sinó que la clau és que aquests no tinguin majoria i el seu partit tingui una posició de força: «El PP tampoc no volia suprimir el servei militar obligatori i ho va fer.» Mentre el Senat no es reformi, però, està convençut que s'hi pot continuar treballant per introduir esmenes a les lleis que incideixen en «la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona» i perquè el pressupost general de l'Estat, en el tràmit parlamentari a la cambra alta, acabi de garantir la inversió que pertoca a Catalunya i a les comarques tarragonines.

DIFÍCIL, NO IMPOSSIBLE
El PP ho té magre per obtenir representació, tenint en compte que l'elector sol triar les mateixes sigles al Congrés i al Senat, que ERC, ICV i el PSC es presenten en coalició i tenen garantits tres dels quatre senadors de la circumscripció i que CiU va avantatjar els populars de gairebé 30.000 vots fa quatre anys. Només una recuperació espectacular i una davallada de CiU afavoriria la regidora cambrilenca Carme Cros, la primera de la llista del PP per ordre alfabètic i, per tant [vegeu la peça], la teòrica cap de llista. «Amb els vots que vam aconseguir l'any 2000 [amb la majoria absoluta d'Aznar] seria possible», manté Cros, que també apunta la reforma del Senat com el gran repte pendent, però avisa que les posicions federalistes del PSOE i la supeditació de CiU a la futura reordenació de Catalunya en vegueries no faciliten el consens.