Andreu Vilar i el seu fill Josep es van traslladar a viure en un habitatge llogat al número 42 del carrer Montseny de Sant Hilari fa poc més d'un any. El fill, que no treballava i era un home introvertit que xerrava poc, tenia cura del seu pare, el duia a passejar i era ben atent amb ell, segons el testimoni dels veïns del carrer. El pare caminava amb dificultats, a vegades anava amb caminador i els darrers temps fins i tot anava amb cadira de rodes. Dissabte, quan la germana va arribar a Sant Hilari, va trobar normalitat a la casa, que era ben endreçada. I l'ancià, vestit amb uns pantalons i un jersei i en una posició molt encorbada, era assegut en una cadira del menjador, davant de la taula i de cara al televisor. Era mort. El seu fill era al garatge, mig amagat i espantat. Quan li van preguntar per l'estranya situació va explicar que un dia del mes de novembre, quan va anar a portar una ració de menjar al seu pare a la taula, va advertir que la mà li queia inerta. Li va mirar el pols i va veure que no en tenia. Però l'home no va avisar ningú i va continuar fent la seva vida a la casa i sense moure tampoc el cos del seu pare del lloc on l'havia trobat mort. Pels volts de Nadal, els familiars de Barcelona els van trucar per convidar-los a anar algun dia a casa seva, però l'home els va dir que era millor que es quedessin a Sant Hilari perquè el pare estava delicat i no li convenia moure's. Hi va haver més trucades dels germans i ell sempre els evadia quan es tractava de concertar visitar o parlar del pare o bé els deia que tenien mala cobertura i no els sentia bé. I finalment, la germana va decidir anar al poble a veure què passava.

En descobrir-se el cadàver d'Andreu Vilar, el fill va ser traslladat a l'hospital psiquiàtric de Salt perquè es faci una valoració del seu estat mental. L'autòpsia que es va fer ahir al cadàver va confirmar que l'home havia mort per causes naturals i que, per l'estat del cadàver, ja gairebé momificat, la mort es podria haver produït el mes de novembre, tal com va apuntar el seu fill.

Abans d'instal·lar-se a Sant Hilari, pare i fill vivien al 6è 1a del número 1-3 de l'avinguda Meridiana de Barcelona, on també hi havia viscut la dona d'Andreu Vilar fins que va morir. «El fill estava entregat al pare les 24 hores del dia. El cuidava dia i nit, i només ho feia ell», recorda un dels veïns. Des que van anar a viure a Sant Hilari, ningú havia ocupat el pis de la Meridiana. De tant en tant, el fill hi anava a recollir el correu i fa un parell de setmanes també hi va anar una altra filla. El pare, però, no hi havia tornat, pels problemes de mobilitat que tenia. Tot i que ja no hi vivien, els dos homes havien continuat pagant les despeses de la comunitat amb puntualitat i, fins i tot, també unes obres que s'havien fet a l'edifici.