Mentre un grup de jornalers replanten cebes petites deixant espai entre elles perquè puguin engreixar bé, arriba el camió del pagès de La Ponderosa. Torna del mercat de Provençals, on tenen parada els seus quatre fills, i on ara, a l'hivern, es vénen els enciams, les cols, les bledes, els espinacs, els raves, les faves, les coliflors, les escaroles que surten dels conreus de La Ponderosa. Més endavant plantarà patates, tomàquets, albergínies... «el que és de temporada», explica, perquè ell segueix el cicle natural i no aplica tècniques al conreu.

Juan Ortuño explota actualment una extensió de 6 hectàrees de terrenys, on combina els diferents productes per fer més rendible l'explotació. De fet, les cebes que estan replantant en un pedaç de terra més gran els jornalers les han collit, petitones, d'una estreta franja de terreny on van estar plantades les llavors. En un altre tros de camp mostra la combinació de faves i enciams. Les faves estan pujant entre els enciams madurs: «Quan tregui els enciams les faves ja estarà creixent», explica satisfet. I és que l'ordenada i rica explotació ha resistit i dóna feina a cinc famílies gràcies a més de mig segle d'intensa dedicació: «Quan fa cinquanta anys vaig arribar i vaig escollir aquesta terra per conrear-la, no valia res, pràcticament la regalaven perquè era erma i seca», explica Ortuño. Ell va haver de moure la terra, crear les conduccions per aprofitar l'aigua del rec Comtal (que en aquella època utilitzaven molts altres pagesos, des de Montcada fins a Sant Andreu), ordenar els camps i treballar-los. Tenia 18 anys quan va començar i ara en té 75. «I tot això no estava com ara» diu assenyalant el camí de formigó, les reixes que envolten els camps, les canalitzacions de reg, els petits edificis per emmagatzemar i per al resguard dels treballadors. «Tot això ho he anat fent al llarg dels anys», comenta. I afegeix: «A vegades entrava a collir amb el cabàs a l'espatlla, i després no podia ni sortir.» De fet, al principi Ortuño no disposava de cap ajut mecànic ni per treballar la terra ni per traslladar al mercat la collita. Però va prosperar i del cabàs i el cove, va passar al carro, i més tard al tricicle. Finalment, es va comprar un camió.

«SE'M MENGEN A POC A POC»
Les terres de La Ponderosa han anat esdevenint més fèrtils però al mateix temps, la pressió de la gran ciutat ha anat reduint l'extensió. «Se'm mengen a poc a poc», confessa Ortuño. De fet, quan ell va arribar a Vallbona s'estaven instal·lant les vies del tren de les línies que van cap a Terrassa i Manresa. Això no obstant, en els últims anys, la pressió ha esdevingut més forta i ja hi ha una llenca de 12.000 m² que el pagès no conrea des de fa 10 mesos perquè està ocupada pels operaris que estan treballant en la futura sortida del TAV cap a França. «M'han ocupat les terres amb màquines i no m'estan pagant res per utilitzar-les com a magatzem d'eines, quan jo els estic reclamant que ja que he hagut d'aturar el conreu, almenys que em paguin un lloguer», es queixa. «A més a més, vés a saber com quedaran després de les obres, si es podran conrear; per això els he demanat que em facin una pila amb la sorra vegetal i que em permetin regar-la i conservar-la perquè no es faci malbé.»

Aquest no és l'únic setge que amenaça l'última explotació agrícola de Barcelona. L'altre és el mateix que ha fet desaparèixer la resta de pagesos: el creixement urbanístic. La Generalitat, amb la complicitat de l'Ajuntament de Barcelona, vol construir 2.000 pisos a La Ponderosa. Al pagès no li sembla malament que l'expropiïn si li paguen bé els terrenys: «Això ara val molts milions», comenta, sense especificar quants. Els seus quatre fills, que ara treballen en parades de mercat, tampoc s'oposen a la venda de La Ponderosa ni es tanquen a dedicar-se a una altra professió, segons ha explicat el propietari.

El barri de Vallbona, d'altra banda, accepta la pèrdua de l'activitat agrícola si l'arribada de nous veïns ve acompanyada també dels serveis que tots reclamen des de fa anys.