Si Juan Ortuño és l'últim pagès que queda a Barcelona, els penúltims són els Rovira de la Sagrera. Fins fa poc més d'un any Consol Rovira i la seva família encara es reunien de tant en tant, quan arribava el bon temps, en uns terrenys del barri del Bon Pastor, que eren l'últim reducte que conservava aquesta família de pagesos. «Vivíem en una casa de pagès que estava al costat d'on ara hi ha el pont del Treball, al carrer Berenguer de Palou. Allà hi havia el canal de distribució del rec Comtal. Cada setmana es reunien allà els pagesos dels camps de Sant Martí i la Sagrera per repartir-se les hores de rec.»

Els camps anaven des del Poblenou fins a Horta. El rec Comtal era l'eix d'una intensa activitat agrícola. Fins que a partir dels anys cinquanta i seixanta van començar a fer-se pisos a corre-cuita per acollir els milers d'immigrants que anaven arribant a la ciutat. «El solar de casa nostra el va vendre el propietari perquè hi fessin unes naus industrials. Vam marxar a una finca on encara podíem mantenir les aus i els cavalls. Però aviat es va acabar també allò», explica.

El rec Comtal encara va durar uns anys més. «Als anys seixanta hi havia gent que hi anava a rentar el cotxe», recorda Consol Rovira. El seu marit, Josep Muñoz, anava de petit amb la canalla del barri a banyar-se al rec els dies d'estiu. Porta una cicatriu al pit perquè un dia s'hi va llançar sense calcular bé la profunditat d'una de les basses. Avui, el rec és una cicatriu en la memòria dels més antics de la Sagrera.