En espera del debat de demà entre Rodríguez Zapatero i Rajoy, la majoria de diaris ahir continuaven analitzant la derrota de Manuel Pizarro en el cara a cara a Antena 3 amb Pedro Solbes.

En els mitjans més propers al PP se subratllava la inexperiència política de l'expresident d'Endesa com la causa de la seva derrota. «Pizarro –deia l'editorial d' El Mundo – va optar per un to i un contingut propis d'un ministre i no d'un aspirant a ser-ho [...]. El resultat d'aquest primer debat és doblement decebedor per al PP. No només perquè s'ha deixat guanyar en el terreny més desfavorable per al PSOE en aquesta campanya electoral, sinó perquè era Pizarro qui tenia raó i no va saber imposar-se a un Solbes que va fer un discurs basat en una situació irreal.» En aquest sentit, segons el diari de Pedro J., Rajoy ha de prendre bona nota de la lliçó: «Si el president del PP no aprèn dels errors del seu número dos, corre el risc que li passi el mateix.»

En el mateix diari, Isabel San Sebastián acusava Pizarro d'haver-se mostrat «més cavallerós del necessari» i Lucía Méndez tocava el voraviu recordant que l'expresident d'Endesa «no és Rodrigo Rato perquè per això hauria de tenir una experiència política i parlamentària que no té; i, a més, se li nota molt». «La imatge que va projectar va ser la d'un polític aficionat contra un professional solvent que se les sap totes», hi va afegir.

A l' ABC , Ignacio Camacho recordava que «els debats polítics no els guanya qui té les millors idees, sinó el que les exposa més bé». «A Pizarro, que és molt millor del que va semblar l'altra nit, li va faltar punch , picada, instint i, per sobre de tot, li faltaven taules per fer front a un menjapapers com Solbes.»

«A la plaça, sempre cal matar el brau», escrivia José Antonio Vera, a La Razón . «I Pizarro es va deixar portar per massa miraments, no volent ferir la sensibilitat del ministre, perdonant-li la vida, excessivament exquisit en les maneres.»

Per la seva part, Florencio Domínguez, a La Vanguardia , subratllava que Manuel Pizarro, «es va deixar al vestidor el millor dels recursos de què havia fet gala des que va saltar a l'arena política: la capacitat de connectar amb el públic».

Mentrestant, a Público , Manuel Rico feia ús de la ironia per preguntar-se: «Quants Pizarros calen per tenir un Solbes?» «La resposta intuïtiva és que no hi ha prou Pizarros per formar un Solbes [...]. La resposta religiosa és que Pizarro hauria de fer-se budista i esperar tres reencarnacions per tenir certa semblança amb Solbes.» Un llarg procés, segons Rico, per convertir-se en un estudiós de l'economia, per aprendre a debatre sense demagògia i per cultivar l'esperit de servei públic.