Després dels successius col·lapses i crisis de les infraestructures, que van fer disparar l'índex d'insatisfacció política conjuntural fins a un 58,5% al novembre, l'empitjorament de la situació econòmica ha dut l'indicador fins a un 63,7% de descontentament. El nivell és el més elevat des que s'elabora l'estudi. I la insatisfacció estructural, que analitza la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic a llarg termini, també ha experimentat un repunt després de mesos de millora. El CEO situa la mitjana d'insatisfets en un 63,4%, un percentatge rècord des del juny del 2005 i superior al 61,3% de descontentament polític registrat durant la retallada de l'Estatut al Congrés.

Per electorats, la insatisfacció aquest cop es nota força entre el votant del PSC. En l'anterior anàlisi, un 37,4% es consideraven integrats –interessats en l'acció política– i satisfets. Al gener, quan els socialistes ja havien penjat les primeres tanques de «La Catalunya optimista», en aquest subgrup ja només hi havia un 12,8% d'electors del PSC. La seva insatisfacció, sumant integrats i desvinculats del sistema, és d'un 64,5%. I això que els socialistes manen a la Generalitat i a l'Estat.

El desencís amb la situació política ha crescut al màxim entre els votants de les dues grans forces de l'oposició al tripartit –CiU i el PP–, que alhora són els que anuncien una superior voluntat de participar en els comicis (74,9% i 76%, respectivament). Contràriament, la massa electoral del PSC i la d'ERC mostren percentatges una mica més alts d'indecisió pel que fa al gest d'anar a votar (20,2% per part dels socialistes i 26,4% pels republicans). Per acabar, els enquestats d'ICV-EUiA són amb diferència els més satisfets (60,3%) i, juntament amb CiU, els que de moment es confessen més participatius, amb un 76%.

L'anterior Índex de Satisfacció Política (ISP), publicat pel CEO al novembre, reflectia que la mobilització de l'electorat català –tot i el descontentament polític creixent– tendia a l'alça per la proximitat de les generals. Però en aquest darrer sondeig de l'organisme, elaborat entre els dies 21 i 30 de gener, la mobilització electoral prevista al novembre (70,8%) s'ha retallat de 12 punts, fins al 58,9%. Encara que sembli un contrasentit, els desmobilitzats i els abstencionistes han anat en augment coincidint amb l'inici de la precampanya.

Pel director del CEO, Gabriel Colomé, Catalunya travessa «un cicle baix de participació» que fa difícil que es torni a repetir un percentatge similar al 76% que es va registrar el març del 2004.

En l'estimació que es deriva de l'enquesta, l'organisme suma l'electorat participatiu i el mobilitzat. I, malgrat que el sondeig es va dur a terme cinc setmanes abans dels comicis, Colomé va avisar que encara «falten tots els elements de mobilització de la campanya», però no es va estar de recordar que l'índex que el CEO va calcular abans que comencés la campanya de les últimes eleccions catalanes va donar una xifra molt aproximada a la participació real que hi va haver en les votacions.

Pel director del centre, però, aquestes eleccions s'haurien de caracteritzar per l'alta participació.

POLARITZACIÓ CONTRA INSATISFACCIÓ
El motiu que hauria de fer preveure una baixa abstenció és que el PP i el PSOE han tendit a polaritzar les eleccions. Però a Catalunya hi pot arribar a pesar més la insatisfacció política. Pel que fa al resultat, Colomé creu que seran unes «eleccions obertes», el resultat de les quals dependrà sobretot de la mobilització final dels electorats. L'estadística fins ara demostra que amb participacions superiors al 70%, el PSOE sol obtenir majoria, però per això li cal eradicar l'abstenció dels votants socialistes.